Arxius de categoria per "Dites i refranys"

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Una passió de més de quinze anys que vol convertir en el centre de la seva vida laboral, professional i personal. N'hi ha que volen viure del "cuento"... per què no provar-ho amb els refranys?
Ha estat batejat com el primer paremiòleg 2.0 per la seva presència a la xarxa, que podeu seguir des del portal dites.cat i intenta compaginar la xarxa, el paper i els actes presencials en percentatges similars.
Està forjant una base de dades sobre fraseologismes que ja ha superat els 400.000 registres. Com ell diu, "un bon coixí" d'on extreure tot el material que comparteix amb els seus seguidors.
En aquesta secció intentarà explicar-nos l'origen de les dites i refranys catalans més populars.

 

25-08-2017 a Dites i refranys

Com més mar més peix (o més vela)

Sembla que els mariners dominen prou l’art de navegar per aconsellar aquesta actuació en cas de tempesta o mar brava. En un sentit metafòric, vol dir que davant d’una adversitat hem de fer el cor fort i no desesperar. En el fons el que ens aconsella és saber aprofitar les ocasions, recorrent, un cop més …




Continuar llegint

18-08-2017 a Dites i refranys

Posar portes al mar

O Posar portes al camp (o a la muntanya). Indica que algú fa feina vana, com per exemple donar a qui més té, ensenyar a qui més sap, etc. La immensitat del mar fa impossible tancar-lo amb una porta. És una imatge ben gràfica d’un impossible. I una altra manera d’indicar aquesta feina absurda és …




Continuar llegint

a Dites i refranys

Posar portes al mar

O Posar portes al camp (o a la muntanya). Indica que algú fa feina vana, com per exemple donar a qui més té, ensenyar a qui més sap, etc. La immensitat del mar fa impossible tancar-lo amb una porta. És una imatge ben gràfica d’un impossible. I una altra manera d’indicar aquesta feina absurda és …




Continuar llegint