Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Els Joanots d’aigua
del Fons Arxiu Joan Amades

Amb el topònim arxivístic PAN (del francès “pantin” que, traduït  al català, vol dir: titella) hi ha, classificats en el fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 27 litografies en un format aproximat  a DIN A3 que, en la major part, foren impreses en els tallers Pellerin a Epinal, França.

El tret identificatiu d’aquests papers amb il·lustracions de titelles  és que són pensats perquè els infants les retallin amb tisores i, una vegada muntades, hi puguin jugar com ho explica Amades, en la pàgina 179 del vol. IV del Costumari Català, en parlar de la revetlla de Sant Joan dient: “Una nota típica d’aquesta nit, quan els nostres avis eren infants, foren uns ninots de cartró retallat que duien braços i cames agafats amb un fil i que, estirant un cordill, els feien bellugar com si ballessin, segons la visió infantil. La quitxalla, sobretot els nois, no entenien la festa d’avui sense fer ballar un ninot d’aquests, obra dels pares o d’ells mateixos si eren prou enginyosos, i que més tard foren un dels productes de la imatgeria popular impresa. Hom els anomenava en Joanet de l’aigua, en Joan de les vinyes, en Joan de paper i en Joan de cartró, que hom venia a pressuposar com el retrat d’un personatge vivent, puix que el gran xivarri fet amb xiulets de vidre propi i característic d’aquesta nit tenia prou motiu, segon el dir popular, cridar al Joanet de l’aigua. Per la regió del Montserrat feien ball rodó al voltant de la foguera al so d’una cançó que deia:

Ara ve en Joan de l’aigua,
en Joanet de cartó;
ara ve aquest gran senyor
que festeja la meva dona;
ara sí que l’hem feta bona.

El personatge retret per la cantarella o figurat pel ninot que cridaven la mainada vuit-centista al so de xiulets de vidre pot recordar molt probablement alguna divinitat o ésser mític encarnador i simbolitzador del solstici.”

Al respecte d’aquestes formes, també en les pàgines del Costumari, Amades reprodueix una col·lecció de Joanets de l’aigua, datats a Barcelona l’any 1890 i fets per la mainada en suport de cartró però, dels quals, malauradament avui, desconeixem l’existència. Ara bé, en canvi, el que sí que podem argumentar és que en les calaixeres del fons Amades una part de la sèrie (7 litografies, una d’elles repetida) són impreses per: Lit. Hijos de Paluzie, Diputación, 421, Barcelona, que, sumades a les anteriors de procedència francesa, desprenen un aire festiu.

El global del conjunt dels personatges articulats que es representen són titelles  de paper vinculats a la “Comèdia de l’art” com: arlequins, pierrots, clowns, colombines, pallassos… A més, “Coreografies de balls” com: danses xineses, danses espanyoles, danses indígenes…  I, també, figures de connotacions regionals de l’estat com: llauradors catalans, andalús, andalusa, “campesino y contrabandista” i “baturro”, gallega.

Pel que fa a la làmina repetida dels impressors Hijos de Paluzie, hi ha dibuixades figures retallables que evoquen la sarsuela catalana: “Robinson petit”  del compositor Josep Coll i Britapaja (1840 – 1904)

que, a la vegada, és una paròdia de la que va compondre Francisco Asenjo Barbieri (1823 – 1894)  amb el títol de:  “Robinsón” l’any 1870.