Si ets estaca sofriràs; si ets maça feriràs.

Si ets estaca sofriràs; si ets maça feriràs.

Si ets estaca sofriràs; si ets maça feriràs

Ens trobem davant d’una de les dites més antigues de la tradició catalana, que ja apareix en Anselm Turmeda, al segle XIV.

Vol dir que cadascú ha d’obrar segons el seu estat i segons les circumstàncies i que hi pot haver cert predeterminisme en el tarannà de les persones, que fa que unes sofreixin i a d’altres la vida els sigui més regalada.

És ben clar que si ens donen a triar no hi hauria dubte que tots voldríem ser maça. Però les coses no sempre van així