Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya

Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya

Aquest 2015 ha estat un any d’efemèrides importants per a la Cultura Popular i Tradicional d’aquest país. 125 anys del naixement de Joan Amades, 150 anys del naixement d’Enric Morera, centenari del traspàs de Cels Gomis i també fa cent anys que es va fundar l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya que avui és el protagonista d’aquesta secció.

Inscrit totalment dins el Noucentisme, l’AEFC nom abreujat de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore va ser fundat el novembre de 1915. El seu fundador el dr. Tomas Carreras i Artau, des de la seva càtedra d’ètica de la Universitat de Barcelona, va donar un tomb important a la investigació etnogràfica a Catalunya, sent també la primera institució de l’estat que aposta per la mirada científica d’aquesta disciplina. Així aquesta institució es convertia en receptora de les teories etnològiques més avançades i es posava a l’alçada d’altres institucions europees.

Per aquesta iniciativa, Carreras i Artau comptà amb l’estreta col·laboració de Josep Maria Batista i Roca, i també de Rossend Serra i Pagès, Felip Pedrell i Sabaté i de nombrosos historiadors, etnòlegs, folkloristes, literats, excursionistes i religiosos. En el moment de més activitat, aquesta xarxa de col·laboradors mobilitzà més de tres-centes persones arreu del país amb l’objectiu de realitzar un inventari etnogràfic sobre Catalunya.

Els primers anys l’arxiu va desenvolupar una activitat intensa on cal destacar la publicació del Manual per a recerques d’Etnografia de Catalunya, la primera obra editada a l’estat espanyol amb finalitats metodològiques, també d’aquests primers anys és la revista Estudis i Materials.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, Carreras Artau va haver de fugir i l’arxiu va ser saquejat i expoliat. A partir de 1939 Tomàs Carreras tornà al país i es reincorporà a la Universitat de Barcelona. Aconseguí recuperar part del material de l’AEFC que estava a punt de ser destruït, i amb l’ajuda de diversos col·laboradors intentà reordenar-lo.

A partir del 1945 el fons va incorporar-se al Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona i poc a poc va anar cessant la seva activitat fins el 1968 en què s’aturà del tot.

Actualment l’arxiu es troba en procés d’organització i catalogació i l’accés se’n troba restringit. Cal autorització expressa per accedir a la consulta de la documentació del fons.

La documentació que es conserva actualment comprèn, aproximadament, 2.500 fotografies, 1.000 postals, i imatges corresponents a retalls de premsa, 22.000 refranys, enquestes socials (21.000 preguntes i 15.000 respostes), entre les quals destaquen l’Enquesta de l’Ateneu de Madrid de 1901 i diverses enquestes realitzades pel mateix AEFC; 4.000 cartes als Reis Mags, 1.500 romanços, literatura de cordill, goigs, etc., i gran part de la documentació generada a partir de l’activitat de la Càtedra d’Ètica de Tomàs Carreras i Artau.

Per saber-ne més us recomanem la lectura del llibre Tomàs Carreras i Artau o el tremp de l’etnologia catalana de Lluís Calvo i Calvo editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.