Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Febrer 2016

Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré

Enguany tant a Mallorca com a la Península sembla que serà el cas, si per cas, millor no fer-ne cas i … seguir amb les disfresses preparades i els mots següents:

aixades, bestiari, carnaval, candela, carrossa, comparsa, disbauxa, escaldat, gegants, màscara, mascarot, patacada, penjada, processó, sermons, xaranga, xatonada.

Purificació, foc, llum, fertilitat i el món dels difunts són elements característics del cicle festiu hivernal. El 2 de febrer, la Candelera, amb arrels precristianes, se celebra al Vallespir (a Arles, Prats de Molló, etc.) amb el fascinant ball de l’ós. La lluita entre el bé i el mal hiperbolitzada mitjançant l’escenificació dels óssos, gent vestida de pell d’ovella tenyida de negre, i els caçadors enfarinats, que cada any aconsegueixen encadenar-los. En la mateixa ocasió, Molins de Rei acull la fira homònima, on les mostres agrícoles s’entreteixeixen amb els concerts, encants, castellers i gegants.

Santa Eulàlia és sinònima de la festa major d’hivern de Barcelona. El dia 12 hom pot presenciar la processó de les gegantes de Barcelona, les Laies, el correfoc, els castellers i tot un reguitzell d’esdeveniments festius programats.

Manresa segueix, al calendari, amb les Festes de la Misteriosa Llum i la Fira de l’Aixada. El miracle de la llum va portar l’aigua a Manresa, però també va fer repicar les campanes de la ciutat, essent avui motiu de festa, sobretot medieval, amb justes, joglars i músics.

El centre de gravetat del mes, però, recau en el Carnestoltes. O Carnaval. Ambdues denominacions suggereixen l’adveniment del període d’abstinència quaresmal, l’una del llatí carnes tollĭtas (carns llevades), l’altra de l’italià antic carnelevare, amb el mateix significat. Els avatars de la festa es poden resseguir històricament i geogràfica, però en queden uns quants punts de referència comuns com les màscares i les disfresses que permeten un canvi d’identitat ad hoc, tot resguardant-ne la intimitat, i alhora configuren les comparses de les rues, amb la seqüència de les carrosses vivament decorades. A Vilanova el Carnestoltes pren possessió del seu passatger regne, amb un sermó satíric sobre els esdeveniments i personatges locals. Tampoc no cal perdre l’oportunitat d’assaborir la típica xatonada. A Reus, Sa Majestat Carnestoltes gaudeix no sols d’una alegre vida curulla de mascarots, sinó d’un traspàs encara més gloriós, amb la rua mortuòria, el robatori de son braç incorrupte, la incineració i la lectura del seu testament. La setmana carnavalesca solsonina és igualment ben coneguda per les acolorides comparses, la tradicional penjada del ruc al campanar o el ball dels escaldats de diumenge. No podem oblidar Sitges, una mena de Rio anostrat, on les xarangues i les bandes donen un ritme viu i llatí a les comparses lluents, desembocant en les nocturnes rues de la Disbauxa i de l’Extermini.


En l’univers escrablaire, com sempre, trobem aspectes interessants.

Casos en què els mots no admeten cap anagrama: disbauxa, gegants, penjada, processó, sermons, xaranga i xatonada.

Amb una alternativa tenim carnaval (clavaran), comparsa (comparàs), patacada (acaptada, del verb acaptar – demanar almoines per a un objecte piadós), candela (calenda) i aixades (xaiades – ramats de xais).

Dues combinacions més donen escaldat (decalats i lactades – alletades) i màscara (amàracs – el nom en plural d’una planta herbàcia i macaràs).

Dos mots festius tenen 3 anagrames: carrossa (la forma balear assocarr, d’assocarrar – situar-se un vaixell a recer del vent, roscaràs i socarràs) i mascarot (caramots, carallots, cromatàs, del verb cromatar – sotmetre les peces de teixit a un bany cròmic, i trascamo, de trascamar – moure les cames per a caminar).

Finalment, bestiari genera el màxim de 4 mots anagramats: biseriat, bitaries, iberista i tibaries.