Déu dóna faves a qui no té queixals

Ai, les injustícies divines! Jo que sempre he ensenyat als meus fills, des de petits, que “perquè sí” i “perquè no” no són cap resposta, quan tractem temes de fe, hi hem de creure a ulls clucs.

Aquesta dita es refereix, en concret, a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre. I quants cops ens hem trobat en aquesta circumstància, llavor d’enveges i frustracions.

També diuen que Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar o que Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Déu dóna faves a qui no té queixals.