Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

El día de la raza

Jesús Ventura

Sembla ser que el darrer terç del segle XIX, a algunes repúbliques sud-americanes es va començar a celebrar aquesta data com a commemoració del “descobriment” d’Amèrica. Però a Espanya, a banda d’algunes celebracions populars no oficials, no fou fins el 1918 que el rei Alfons XIII la va adoptar com a Festa de la Raça. Amb aquesta denominació es va mantenir amb alts i baixos durant la república i amb el franquisme va ser molt més important per l’interès que tenia el règim feixista tant d’exaltar la colonització espanyola d’Amèrica com de reivindicar el model dels reis catòlics.

Cal dir que el patètic concepte de Dia de la Raça va ser oficial durant quatre dècades. L’any 1958, dos anys després de l’ingrés de l’Espanya franquista a l’ONU, es va decretar oficialment l’eliminació de l’expressió Dia de la Raza i es va rebatejar la festa com a Dia de la Hispanidad, tot i que allò de la “raza” encara avui és utilitzat en alguns sectors, diguem que radicals.

És curiós que als catalans sens qualifiqui d’estranys perquè com a Festa Nacional celebrem una derrota. No sé quin qualificatiu caldria posar a l’Estat espanyol i als espanyols que defensen encara la celebració del 12 d’octubre, una data vinculada a un passat colonial i dictatorial. És difícil trobar cap parangó a la resta del món civilitzat.

M’entretindré amb un article titulat “El dia de la raza i el Imperio español” publicat a la primera plana del Diario asturiano de la mañana El Carbayón, a Oviedo, el 13 d’octubre de 1922, i signat per Eduardo Navarro Salvador. Reprodueixo literalment:

“Nuevamente se ha celebrado en España y en los demás países del inmortal lenguaje de Cervantes la Fiesta de la Raza, solemnidad reveladora de que subsiste entre todos, entre la madre Patria y sus hijas de Ultramar, las Repúblicas hispano-americanas, una fraternidad inextinguible. Poetas excelsos y renombrados cantarán las glorias de España y de su Historia, sin par en el orbe. Un començament que, segur que signarien ufanosos alguns membres del govern espanyol en funcions actual…

I molta altra gent, és clar. I fins aquí res a dir. Exaltació patriòtica o deliris onírics de grandesa però… anem en compte que venen corbes: “se recordarán en millares de localidades hechos épicos de nuestros misioneros, que llevaron la Cruz del Salvador a parajes nunca visitados, y cómo capitanes y soldados hicieron célebres las toledanas espadas”. Ui quina por! No estic segur que les “toledanes espadas” siguin una forma de civilització massa ortodoxa. I atenció al colofó:

“Volverá a reconocerse cuánto debe la actual civilización de la Humanidad a Iberia y la gratitud que todos los pueblos del orbe sienten por Iberia. El Imperio español, con 80 millones de ciudadanos y con unidad de idioma, de ideales y de cultura, así como de Religión, es inmortal, y felicísima idea fue la de establecer el Día de la Raza, gloriosa fiesta en que la Humanidad nos ve a todos fraternizando.

És clar, em direu, que això es va escriure fa quasi un segle. Però no creieu, com em passa a mi, que per a molts dels que ens manen això és encara avui la seva bíblia? El seu vademècum?

I ara que hi penso, com aquell que no vol la cosa, he escrit la COLUMNA el dia 12 d’octubre. He treballat en un dia de Festa. En alguns llocs, com a Badalona, ho és fins i tot per decret judicial. Quina festa més democràtica i integradora…!

Espero que no em vingui ningú a casa amb una “espada toledana”…