Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Halloween parlamentari

Ara fa un parell d’anys ja vaig escriure una COLUMNA que vaig titular “Ipomoea batates”, o el que és el mateix, moniatos, o boniatos, o batates o patates de Màlaga, com els vulgueu anomenar, en què feia un exercici a partir dels diferents significats i de les frases fetes a l’entorn d’aquest mot que ens visita una vegada l’any al nostre calendari gastronòmic. He de dir (fent un parèntesi) que lamento aquesta circumstància i que considero el moniato un gran desconegut i desaprofitat. Però aquest seria un altre tema per a un altre dia.

En LA COLUMNA d’avui, m’he obligat a ampliar aquell exercici de buscar accepcions o equivalents de les diverses paraules que aquests dies agafen protagonisme a la Festa de Tots Sants. I no m’he pogut resistir a concatenar-les amb els fets viscuts a l’entorn de la recent investidura del president del govern espanyol.

D’entrada m’atreviria a qualificar la investidura com una CERIMÒNIA caduca i depriment, en què els debats són habitualment previsibles (visca les excepcions!) i que després de les votacions acaba amb un jurament sobre una constitució que tothom veu vella i… sobre una Bíblia!, quelcom que entenc incomprensible en un estat declarat laic.

Un “dejà vu” que desperta tots els ESPECTRES del passat. Un procés monòton, sense ENSURTS que enguany s’ha vist una mica alterat per algun discurs atrevit i punyent sobre la vergonya i per uns quants votants socialistes que excepcionalment s’han resistit a perdre la seva ÀNIMA ideològica en pro d’una suposada necessitat nacional i patriòtica.

La resta han aguantat estoicament (o no tant) les CASTANYES que els han etzibat els altres grups parlamentaris que han votat NO a fer RESSUCITAR l’autèntic DON JUAN TENORIO de la política espanyola, un president que per molts és ja un autèntic CADÀVER polític. Un líder visible, impassible i insensible d’una situació que ha esdevingut un autèntic BUÑUELO DE VIENTO.

Entre els que portaven les més sofisticades i hipòcrites DISFRESSES parlamentàries per entronar els que inevitablement donaran CARABASSES d’aquí a poques setmanes, els que exerceixen de marca genèrica tapats per un LLENÇOL BLANC que els fa invisibles i prescindibles, els que s’han abstingut lluint la cara de MONIATO que els va quedar després de les crítiques furibundes i despietades que han rebut, i les BRUIXES i els FANTASMES que es creuen triomfadors per haver guanyat una batalla llarga i costosa, però que són incapaços de veure com de perduda tenen la guerra que els arriba, la veritat és que hem viscut un HALLOWEN incomparable, insuperable… Diria que inigualable.

Malgrat tot, a Catalunya, la festa de TOTS SANTS es continua i es continuarà celebrant. M’imagino en un raconet del Congrés madrileny o en algun bar proper a la Carrera de San Gerónimo a alguns diputats catalans assaborint deliciosos PANELLETS amb un gotet de MOSCATELL. Conservant la tradició.

Perquè segur que d’aquí a uns anys, a les espanyes, alliberades o no, els moniatos estaran prohibits pel tribunal constitucional. Bé, potser no prohibits… només suspesos. Però pel DÍA DE TODOS LOS SANTOS s’haurà de fer servir el nom oficial de les “Ipomoea batates” i la NOCHE DE LOS MUERTOS res de moniatos, haurem de consumir Patates de Màlaga. O potser aleshores, gràcies a la Susana Díaz, ja es diran Patates de Sevilla?