Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Nit estelada (sardana) – Josep Saderra

slide0132_image774Nascut a Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa, el 20 febrer de 1883, Josep Saderra va assolir una gran popularitat com a compositor de sardanes. Durant la seva vida, el seu caràcter obert i espontani i el seu contacte directe amb els auditoris populars van afavorir indubtablement en el naixement del mite. El mestre Saderra. En l’actualitat són segurament més els seus títols els que han sobreviscut perquè, tot i que molta gent reconeixerà fàcilment les inspirades melodies de sardanes com “Maria de les trenes”, “La jove” o “Bell Penedès”, per citar-ne només tres, serà difícil que un no sardanista les relacioni amb el nom del mestre.

La seva extensa producció (més de 400 títols), emmarcada en el que anomenaríem com a repertori de plaça, adquirí un segell característic, aquella circumstància que tan sols els més grans aconsegueixen. Si a més hi afegim una inspiració molt rica, amb belles i captivadores melodies, i el seu excepcional coneixement de les possibilitats tímbriques i sonores de la cobla, l’èxit estava assegurat. Tanta va ser la popularitat del mestre Saderra, que el seu germà Manel, vint-i-cinc anys més jove, va decidir signar les seves sardanes amb el segon cognom, el de Puigferrer.

Instrumentista de fiscorn, va destacar per les seves interpretacions en les cobles de Sant Feliu de Pallerols, Olot, Tortellà i Banyoles, ciutat aquesta darrera on es va instal·lar des de l’any 1916 i on va crear l’Orfeó Popular Banyolí (1919), la cobla Principal de Banyoles (1927) i el cor d’homes Harmonies del Llac (1948).

monolitJosepSaderraJosep Saderra va morir a la capital del Pla de l’Estany, el 22 d’abril de 1970. A banda dels títols ja esmentats podríem parlar d’altres sardanes immortals com “Vigatana”, “Santa Pau”, “Mercè”, “Mirant el llac”, “Poncellina”, “Rosa Bella”, “Renoera”, o la que hem escollit pel CLÀSSICS DE COBLA d’avui: “Nit estelada”, una petita filigrana estrenada el 26 de setembre de l’any 1926 i que dedicà al Sr. Joan Soler.

L’escoltarem en la versió que enregistrà l’any 1998 la cobla La Principal de la Bisbal pel CD “Fem realitat un somni”.