Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Nadales

De les estrenes a les felicitacions nadalenques fou el títol d’una exposició que l’any 2007 l’aleshores anomenat Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va realitzar al Palau Moja de Barcelona, on s’exhibiren part destacada de la col·lecció de Nadales del Fons Joan Amades amb l’objectiu d’apropar-les al gran públic i promoure’n la difusió entre els estudiosos de la imatgeria impresa i que, en l’actualitat, es conserva a les instal·lacions del Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

Pel que fa a l’exposició de les Nadales, en Lluís-Carles Busquets fou el comissari de la mostra i en el catàleg que se n’edità explica que: “La nadala més antiga que hi ha a l’arxiu Joan Amades és de l’any 1837 i fou editada per la vídua i la filla del senyor Brusi, destinada als seus repartidors del Diario de Barcelona, el popular – Brusi – Es tracta d’una litografia en blanc i negre sense cap simbologia nadalenca…

NAD-0385A…Aviat, però, això canviaria i a partir, sobretot, de la segona meitat del segle XIX, els temes, tant dels gravats com dels versos que els acompanyaven en la majoria de casos, eren ja els propis de Nadal i feien referència sobretot a un tema que atreia tant creients com descreguts com és el dels àpats i la teca d’aquestes diades. Aquestes felicitacions duien ja la dècima al dors, i reservaven la primera cara al gravat, guanyant d’aquesta manera en vistositat, mentre que fins ara duien gravat i dècima junts..”

En relació al conjunt de documents que integren la sèrie del folklorista, aquesta arriba als 992, impresos tot explicant Lluís-Carles Busquets en el catàleg de l’exposició que: “L’any 2005 la col·lecció de nadales del fons Joan Amades fou ampliada i complementada amb una adquisició de 92 exemplars comprats a un llibreter de vell pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per tal d’incorporar nadales sobre diferents oficis ja que fins aleshores a la col·lecció només hi havia representades sèries de serenos, vigilants i escombriaires. Aquestes sèries consisteixen en general en uns models estandarditzats on solament es canvia el nom i el dibuix de l’ofici segons l’ocasió. La majoria dels dibuixos d’aquestes felicitacions són anònims, però tanmateix n’hi ha de signats per Aguado i una sèrie per Opisso. La impressió és cromolitogràfica í apareix datada entre els anys vint i cinquanta del segle XX…”

A més a més de les Nadales, integren la destacada col·lecció de l’Amades dibuixos originals, proves de color de l’il·lustrador, plaques cromolitogràfiques i rètols publicitaris que, com destaca Busquets: “…Pot donar la impressió que tothom estava entusiasmat de rebre felicitacions nadalenques a casa seva, però faltaríem a la veritat si no féssim menció de les persones que per una causa o altra, n’eren repatanis. Va arribar un moment que n’eren tants els qui passaven pels pisos a desitjar les bones festes, que finalment això va provocar un rebuig d’aquesta mena de felicitació…

…Durant aquesta darrera època també s’esdevingué que hi havia qui s’aprofitava de l’ocasió i es feia passar per treballador d’una determinada ocupació i s’anunciava, falsament, a les cases donant felicitacions que prèviament havien comprat a la llibreria. Quan arribaven els veritables operaris es trobaven que els altres ja havien passat i, a més, ho podien demostrar amb les nadales que prèviament els altres els havien donat…”

Deixant a banda la picaresca, la qualitat artístiques de les il·lustracions és molt interessant i, en l’actualitat, gràcies a Internet, estan accessibles al repositori www.calaix.cat