Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Ermites

Nom del joc: Jocs de camp al voltant de les ermites

Poblacions: A tot Catalunya

Característiques: Encara ara es fan festes al voltant de les ermites. Eren força habituals fins que la televisió i el vehicle privat van canviar els hàbits de la gent, però avui en dia encara hi ha ermites que apleguen un munt de gent un cop l’any amb motiu del sant patró o de la Mare de Déu que hi correspongui. Les patacades a l’ermita de Sant Sebastià de Cadaqués, o la festa de l’ermita a l’Aldea són algunes de les que es mantenen vives i fortes. I què es fa en aquestes festes? El ritual sol ser sempre el mateix: es va en seguici cap a l’ermita trigant més o menys segons la distància entre la població i el punt final, un cop allí se celebra una missa i, en acabar, comencen balls i danses fins a l’hora de dinar. Els dinars d’aquestes festes a les ermites són força especials i mereixen un capítol a banda. I havent dinat se sol jugar.

A què es juga? Sovint a les taules s’organitzen partides de cartes força apassionants: que si botifarra, que si remigi, que si truc. S’hi juga des de l’honra fins a diners. A algunes d’aquestes festes es jugava a bitlles, únic moment de l’any en què era permès fer-ho.

A la romeria cap a l’ermita de Sant Miquel a Vinebre, el segon dissabte de maig i abans de dinar, s’hi fa jocs com el de la corretgeta o del borinot, jocs que en Biel Pubill titlla de rituals. Un ritual consistent en rebre cops de corretja o plantofades si no estàs prou llest. Ja t’inicien ben iniciat, ja!

Alguns hi troben el significat dels jocs a les ermites com una mana de crida a la fecunditat de la terra. A les festes relacionades amb les collites s’hi fa nines amb espigues, amb el seu vestidet i tot, una manera de crida a la bona collita de l’any vinent.

Voleu saber-ne més, de la relació entre les ermites i el joc? Hi ha ermites que al davant mateix de la porta, a l’entrada, hi ha una xarranca gravada en pedra que hi mena cap endins. Heu pensat mai perquè la xarranca acaba amb el CEL com a darrera casella? Hi ha qui diu que la xarranca és una metàfora de la vida: 1 i 2 primers moments incerts, primera infància, 3 i 4 solidesa, peus a terra infantesa fins als dotze anys, 5 i 6, adolescència i primer contacte al món dels adults, 7 i 8 torna l’estabilitat, els dos peus a terra, 9 la incertesa de la vellesa i 10 la mort o el cel. Curiós oi? Ara ja us mirareu les xarranques d’una altra manera.

Ja veieu doncs que la relació entre jocs, romiatges, ermites és una cosa a prendre’s de manera seriosa,… o no!