Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Cants de caramelles

La pràctica de cantar caramelles el Dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua florida és, i ha estat, important a moltes poblacions de Catalunya. D’aquesta pràctica de música vocal he diferenciat dos tipus de repertori: les corrandes de caramelles i els cants de caramelles. On és la diferència?

Avui ens fixarem en els cants o cançons llargues de Caramelles.

Amb el temps el repertori de les Caramelles va variar. A mesura que la seva pràctica entra amb força en el cors d’homes i joves –els Cors Clavé, en definitiva- van prenent un aire més urbà o vilatà. Això passa a partir de la segona meitat del segle XIX. Es fan noves composicions per a l’ocasió o bé s’adapten lletres a melodies conegudes (és el recurs anomenat “contrafactum”). D’aquí ve que hi abundaran formes musicals de moda com el Vals i la Sardana. Els textos tenen a veure, encara, amb l’alegria de la “resurrecció de Jesús”, però també hi són presents temes més pagans com: l’esclat primaveral que triomfa sobre l’hivern, la floració de tot el món vegetal i les al·lusions a la joventut i a l’amor vers les “fadrines xamoses”. Una mostra és aquest cant vibrant que escoltarem tot seguit i que comença dient: “Aire minyons que som al gran dia” que la Glòria Ballús va recollir d’Antoni Arissa de Moià.