Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

El canvi d’hora

El mes de març és un mes de risc, per molts motius, masses. Per exemple és un d’aquells moments de l’any que agafar un bon constipat és cosa fàcil. Fa una mica de solet, et treus el jersei i patapam es gira fresca i ja estem moquejant tota la setmana. Per no parlar de les al·lèrgies, ja sabeu el pol·len, els arbres, que bonica és la natura efervescent…, però tots gratant, picors, esternuts etc

Però si tot fos això rai. El darrer diumenge de març és aquell dia fatídic que es probable que arribis a misses dites a tot arreu i amb una son que sembla que hagis fet un vol ransoceanic i pateixis de jet lag. Ho heu encertat estic parlant del canvi d’horari.

Aquesta mania que tenim de treure-li una hora a la nit mentre dormim, i diem allò de a les dues seran les tres, en el cas de l’horari d’estiu i al darrer cap de setmana d’octubre ho fem a l’inrevés tot passant a l’horari d’hivern afegint-hi una hora de son, aquesta ja ens agrada més i diem que a les tres seran les dues. En el fons tot un embolic.

El motiu de tot plegat és per estalviar energia, i aprofitar al màxim les hores de sol. Sembla ser que aquesta mesura ja se l’havia empescada Benjamí Franklin que entre parallamps i parallamps es dedicava a tenir idees lluminoses. Tot i així no va ser pas el primer en tenir aquesta pensada, ni de bon tros, ja que l’astrònom neozelandès George Vernon Hudson ja va fer la proposta el 1895.

L’anglès William Willet es qui el 1905 farà la proposta definitiva. En aquest cas s’explica que la inspiració va venir-li passejant-se dalt de cavall, un matí d’estiu d’aquells que s’havia aixecat ben d’hora, ben d’hora. Mr Willet va observar que mentre ell passejava la majoria de londinencs dormien com uns socs. La seva proposta no es posarà en marxa fins deu anys més tard el 1915.

Amb la primera Guerra Mundial la mesura va estendre’s a tot Europa. El motiu sempre és l’estalvi energètic, en aquest cas calia raccionar la despesa i consum de carbó. Fins el 1974 cada país europeu ho feia com podia i com volia però la crisi del petroli va propiciar que s’unifiquessin criteris per fer els canvis d’hora. Finalment l’any 2000 una directiva europea va marcar que els dies per fer els canvis d’horari serien el darrer diumenge de març i el darrer d’octubre. Deu n’hi do això si que és un procés llarg.

Però com en tot, Spain is diferent i tot i que aplica el canvi d’hora i que ho fa a les dates concretes que marca la directiva 2000/84 no pot optimitzar aquesta mesura ja que l’horari de l’estat espanyol no s’adequa al seu fus horari el GMT. És molt simple, el Meridià de Greenwich travessa l’estat espanyol, això ens hauria de fer pensar que aniriem a la mateixa hora que Lisboa o Londres. Doncs no. Anem a la mateixa que Polonia o Berlin per exemple. El motiu d’aquest desgavell és deu a que el dictador Francisco Franco va adoptar l’any 1940 l’horari de l’Alemanya nazi és a dir el GMT+1. No he entès mai com ningú no ha esmenat aquest tema, no serà per temps. En fi suposo que aviat ho podrem fer directament.