Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Meteorologia popular

No deixa de ser curiós que en el món televisiu un dels espais de més èxit sigui l’espai dedicat al temps, a la meteorologia. De fet és un indicador positiu ja que ens està dient que no som aliens als fenòmens naturals, i per a mi això és important ja que em dona un bri d’esperança que la humanitat encara no ho hem perdut tot.

Anant al gra, això de preveure el temps que farà dur de cap a més d’un, encara que sigui per agafar el paraigües quan sortim de casa o bé per esbrinar si és el dia òptim per dur el cotxe al túnel de rentat. Tot i que no cal dir que determinades feines o activitats depenen del tot de la climatologia per ser executades amb seguretat o de manera òptima, seria el cas per exemple dels mariners, dels pagesos, paletes, etc.

El cas és que entre tots plegats hem elaborat mètodes que serveixen per fer prediccions meteorològiques. Molts d’aquests mètodes són fruit de l’observació, per exemple el comportament dels animals ens poden ajudar a fer prediccions encertades, seria el cas de si un determinat ocell vola alt o baix etc.

D’altres van directament relacionats a com ens sentim, o quines sensacions tenim en moments determinats, això passa quan ja es té una edat. Estic parlant d’aquells genolls i colzes que ens ho xiven tot oportunament i encara que faci un sol espaterrant ens anuncien l’arribada del mal temps. Qui no ha sentit mai allò de : “El temps farà un tomb em fa un mal el genoll !”.

També existeixen pràctiques orientades a propiciar un determinat comportament del temps. És aquí on s’entra en el terreny d’allò que anomenem màgico – religiós. Determinades oracions i advocacions per deslliurar de la sequera i afavorir l’arribada de les pluges. O en l’altre extrem el fet de comunir els termes per allunyar les tempestes, i les pedregades conduïdes per bruixes.

Però en la meteorologia popular també hi té cabuda l’instrumental científic. Encara que sigui molt senzill i rudimentari . Us estic parlant del “Frare de la caputxa” que encara que actualment el veiem amb els ulls del segle XXI com una raresa o una sigularitat simpàtica, és  un higròmetre. En aquest cas l’aparell funciona a partir d’un pel d’animal, o be tripa, que s’estira o s’escurça depenent de la humitat ambiental. A partir d’aquesta propietat la vareta del frare ens indica el temps que farà, en algunes versions es treu i es posa la caputxa.

Existeixen molts models, una quarantena, d’aquest higròmetre, amb més de 120 anys d’història i que es poden veure si visiteu l’empresa mataronina Tot Idees, que els produeix. L’invent és d’Agapito Borras originari de Calella i que l’any 1894 va tenir la pensada de fer aquest artilugi basat en el principi físic de la higroscòpia.

Un altre mètode popular de predicció meteorològica ens ve donat per les parèmies. Així sabem que per exemple si plou per “Sant Pere Regalat plourà quaranta dies seguits”, o bé que “cel  rogent pluja o vent” o que “pel maig cada dia un raig” i així un llarg etc.