Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

La Flama del Canigó
50 anys de la seva entrada a Barcelona

Aquest 2017 fa cinquanta anys que la Flama del Canigó va entrar a Barcelona per primera vegada. El 1967, tot just un any després del Foc de Germanor al Coll d’Ares i que la Flama creués la frontera, també per primer cop. La revista d’excursionisme Cordada del mes de setembre de 1967 se’n va fer ressò en un article titulat “Els Focs de Sant Joan Als Cims-1967” i que hem vist oportú locutar-lo sencer per la seves aportacions i importància documental.

Donada l’actitud contrària a l’encesa de focs per part de l’Ajuntament, vàrem descartar des d’un principi la celebració d’un foc al cim del Tibidabo. D’altra banda, els de Vic varen trobar també força dificultats per part dels organismes forestals per l’organització del foc al Matagalls, tal com s’havia pensat inicialment.

Per tant, es va creure que el millor seria fer la foguera de Vic a la Plaça Major, i a Barcelona, ja que no hi havia possibilitat de fer cap foc, donar com a final del recorregut de la flama procedent del Canigó, una plaça ben representativa de la ciutat, com és la de Sant Jaume, i fer-ne entrega a un representant de l’Ajuntament.

El divendres al vespre vàrem pujar a Vic a esperar el joves de Perpinyà que baixaven la flama a través de Coll d’Ares. Arribats a Barcelona vàrem tenir la sorpresa que es faria càrrec de la flama , el mateix alcalde de la ciutat.

Un cop a la Via Laietana, una eixerida noia rossellonenca va prendre la flama i, escoltada per dos joves, els tres vestits de blanc i amb una torxa encesa cada un, varen anar a peu fins a l’’entrada de l’Ajuntament, on els esperava el senyor Porcioles, enmig de la sorpresa de la gent  que passava , doncs no hi havia hagut temps de divulgar l’acte més enllà dels nostres cercles. Després d’unes paraules de benvinguda, l’alcalde va convidar els portadors de la flama a entrar a l’ajuntament , “a casa vostra” , va dir-los. Em cal remarcar l’interès i la bona acollida que des d’un principi va demostrar el senyor Porcioles envers els focs de Sant Joan i que va quedar tot demostrat en la conversa que va tenir amb els nostres amics del Rosselló.

La nostra il·lusió és que aquesta festa d’enguany preparada a corre-cuita, pugui ser en el pròxim organitzada bé, amb temps i amb col·laboració del nombre màxim d’excursionistes.”

Aquesta primera i singular rebuda a l’Ajuntament de Barcelona va ser orquestrada per l’intel·lectual i dinamitzador cultural Esteve Albert. Albert va aprofitar les seves coneixences dins la municipalitat per convèncer les autoritats franquistes de la idonieïtat d’aquesta rebuda.

No deixa de ser curiós que l’ajuntament franquista de la capital accedís amb aquesta facilitat a rebre un element festiu que simbolitza la catalanitat. Cal dir però que aquesta recepció hem de considerar-la un fet aïllat ja que la flama del Canigó esdevindrà semiclandestina fins l’arribada dels ajuntaments democràtics.