Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Petit paper

De documents, en el Fons Amades, n’hi ha moltíssims i, cert és que sovint en intentar divulgar-los, prioritzem la mirada o el protagonisme als més rellevants amb l’objectiu d’apropar l’obra de l’autor. L’article d’avui tampoc serà menys però, voluntàriament, destacar un modestíssim paper que hi ha dipositat en les capses de l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El full en qüestió és un pedaç de paper d’embalar (tècnicament, conegut també com a Kraft) que, en el seu moment, anà a parar a les mans de Joan Amades i en el qual apuntà un seguit de paraules relacionades amb la cultura popular. Quines? Aquí va la llista de mots: lladres, beneits, països, endevinalles, navegants, enganyalls, encadenats, religiosos, bruixes i gegants. Dites així d’una tirada, la cosa sembla fàcil d’exposar però, en la contemplació a fons del document, de ben segur que coincidirem a acordar que sort tenim que, al costat de la grafia de l’Amades, hi ha reescrites les mateixes paraules però en lletra de la secretària personal, la Consol Mallofré.

Relatar que el folklorista patia seriosos problemes de visió des de la infància, a través de l’observació d’aquest tros de paper, es pot fer més que entenedor d’argumentar, ja que, per instint natural, l’estudiós apuntava les coses que li interessaven escrivint-les com a recurs en lletra en majúscula. Literal, diguem que tenia grafia de metge i que la Consol, com a bona secretària, la sabia interpretar a la perfecció cosa que també va fer quan es tractava de mecanoscrits de l’estudiós de cultura tradicional que sovint Amades, en no guipar-hi, picava erròniament les tecles de la màquina d’escriure provocant una tirallonga llarga de mots indesxifrables que únicament una especialista podia reconduir reescrivint i passant-la a net.

Dit això, intentar resumir altres interpretacions del fons que es poden extreure d’un document com el present és (cal reconèixer-ho) tasca força agosarada però, del qual no resulta desproporcionat evidenciar el tàndem que Joan Amades i Consol Mallofré arribaren a formar a fi de divulgar plegats, per damunt de totes les adversitats bé fossin de l’època, físiques o familiars (eren cunyats) la cultura del poble.

De fet, la compenetració entre els dos va ser excepcional i no però absenta de comentaris malintencionats ja que arribaren a viure plegats conjuntament amb la germana de la Consol, l’Enriqueta, que era la muller de l’Amades i, per tot plegat, en el llibre signat per M. Teresa Sadurní i Joan Serra que porta per títol: Joan Amades i Gelats, del Raval a la llegenda, els autors expliquen que: “La relació amb la germana, arran de la convivència amb el matrimoni, de vegades arribava a ser tensa. Consol passava moltes hores frec a frec amb Amades i sentia cap a ell una admiració intel·lectual – i alhora personal- per la seva fèrria voluntat i capacitat de treball que massa sovint es materialitzava amb gestos o comentaris que despertaven suspicàcies, sobretot en l’esposa. Consol era una dona més avançada en els costums que la immensa majoria de les dones de la seva època, i sobretot que la seva germana. L’apel·latiu amb què Amades es dirigia a Consol era germaneta, i res més enllà de possibles maledicències veïnals o familiars poden confirmar que existís entre Joan Amades i Consol Mallofré quelcom més que no fos una gran companyonia i mútua admiració professional”.

Ah, en el document hi ha altres dues paraules pendents de traduir… Qui s’hi anima?