Coixinets

Coixinets

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

I quina dèria dir-ho tot en llengua estrangera, com passa d’un temps cap aquí, amb paraules del tipus: hashtag en el Twitter o l’Instagram! Amb lo bonic que sovint és traduir els nous tecnicismes a la llengua de cadascú i… no, toca’t el nas! Empobrim les altres perquè, sovint, ara parlem de: e-mails, hackers, byte, megabyte, gigabyte… quan en realitat en podríem dir més o menys: Correus electrònics, pirates informàtics, mossegadors, Megamossegadors, Gigamossegadors…

Oh! sí, ja… – No vindrà d’una que, això, s’ha fet sempre! Una colla, més… ja no ve d’aquí! Tira, tira… perquè en tenim d’incorporades de totes bandes: del grec, de lo llatí, de l’àrab, del castellà… Ah, i lo bo del cas és que, després, pobre de tu que ho pronunciïs malament i diguis: “software”, “back up”, “web site”, “home page”… que el jovent se’t riuen als morros. Ja us ho diré, una odissea!

Per cert, ara que acabo de dir (de retruc) el títol del llibre grec, feu la següent prova (a la inversa) amb lo jovent. Pregunteu-los com es pronuncia el nom atribuït a l’autor clàssic de l’obra? Sí, l’Homer. Ja veureu… el llegiran “Jomer”. Igual que el panxut bevedor de cervesa dels dibuixos de la tele: lo Simpson. (La Montserrat que s’ha dedicat en cos i ànim a l’ensenyament, m’ho va fer descobrir dels seus deixebles).

Però anem al “quid” del que us volia comentar avui. Sí, això dels “hashtag” que a un servidor li fa més patxoca anomenar “coixinet” perquè, de petit, anava als tallers mecànics a buscar-ne de vells dels camions per reciclar i fer-los servir de rodes de patinets i… som-hi! quatre fustes, quatre claus, quatre cops de martell i a córrer muntat!

Dit això, avui i arreu, en trobem, de coixinets, però, d’aquests altres informàtics, los “jaixtacs” dels trons! Que apareixen també sobreimpresos en un raconet de les pantalles dels televisors perquè, després, vagis al Twitter i escriguis comentaris mentre els del programa de la tele aspiren a arribar a fer un “trending tòpics”. Què hi farem, està muntat així, això!

Ara, a “menda lerenda” quan els fills, de petits, volien mirar de nit la televisió en comptes de “jaixtacs” hi apareixien un o dos “rombos” (la qual cosa significava que el contingut era per a majors de 21 anys) Ho tenien clar. A dormir i estirar el cap damunt el coixí.

Una abraçada ben forta… i, fins a la propera!