La necessitat no té llei

Parlem de la necessitat quan arribem en aquell punt de desesper que ens obliga a prendre decisions sense valorar-ne les conseqüències. Per això el refranyer diu que la llei no val per a la necessitat. És un terme que s’empra entre juristes i vol dir que les lleis no han de ser sols punitives, sinó també protectores. Perquè quan s’està desesperat, s’incompleix qualsevol llei humana o divina per trobar una solució.

I encara que podríem distingir entre coses “de necessitat” o “de primera necessitat”, qui pateix aquest desfici segur que no ens sabrà posar el llistó que les diferenciï.

Veiem doncs que la necessitat és mala consellera i el refranyer ens en parla en alguna altra sentència: El qui juga per obligació, perd per necessitat, Ensenya més la necessitat que la universitat, La necessitat no fa vacances, i encara, La necessitat és l’última arma i la més poderosa.

La necessitat no té llei.