Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

L’home és un llop per a l’home

Aquesta sentència és d’origen llatí (concretament de Plaute), encara que la va popularitzar Thomas Hobbes: Homo homini lupus est.

Vol deixar constància de l’egoisme de les persones que fan prevaldre el seu interès personal per damunt del dels altres. I en aquest “per damunt del dels altres” hi cap tot. I per això s’escenifica amb la figura del llop, aquell animaló de bosc que tants maldecaps i perjudicis ha creat a l’home des de sempre.

El llop era l’enemic declarat dels ramats i dels pastors (A ramat comptat el llop se’n menja la meitat) i aprofitava qualsevol distracció per donar compte de les ovelles: Bestiar de molts, menja de llops. I darrere les seves malifetes, també hi ha els qui se’n beneficien i alegren: Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs.

L’home és un llop per a l’home.