Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Tabes

Nom del joc: Tabes

Poblacions: arreu del territori

Característiques: Les tabes o els ossets, astràgals del xai, és un dels jocs més antics que es té constància.
Aquest osset té quatre cares irregulars, cadascuna amb un nom, segons el territori: forat de l’aigüera, panxa, rei i botxí. A l’Argentina s’hi juga amb tabes de vaca que es reforcen amb unes plaques metàl·liques, esdevenint un joc molt popular entre els gautxos pampers.
Hi ha dues maneres tradicionals de jugar a les tabes: els nois jugaven d’una manera i les noies d’una altra.
Els nois jugaven amb una sola taba, també es deia la corretja ja que això complementava el joc, però ja explicarem com es participava. Per torns s’anava llançant la taba i segons la cara com queia havies de fer una cosa o una altra. Si sortia la figura de forat de l’aigüera, eres culpable i havies de rebre un seguit de cops de corretja a la mà. Si sortia panxa, et lliuraves del càstig. Si sortia rei, eres l’encarregat d’establir el nombre de cops que havia de rebre el culpable. I si sortia botxí eres l’encarregat de donar el nombre de cops marcat pel rei al culpable. Els papers anaven canviant a cada ronda quan es llançaven les tabes.

El joc era violent? Una mica. Però la violència s’autorregulava, si el rei establia un nombre de cops molt elevat podria rebre un càstig sever quan perdés el privilegi, o si el botxí pegava molt fort també podria rebre la seva pròpia medecina. Era una manera de controlar la violència.
Les noies jugaven amb cinc tabes, potser la manera més popular de jugar. Podrien tenir una taba pintada per diferenciar-les de les altres o més modernament una piloteta petita. Per torns anaven llançant les cinc tabes, a partir d’aquí les variants eren moltes, de més senzilles a més complexes. La més fàcil consistia en llançar la pilota o la taba diferent a l’aire i amb la mateixa mà recollir una taba del terra i després recollir la pilota llançada, i així s’anava fent fins que o bé es caigués la pilota o bé no es pogués recollir la taba. A partir d’aquí el joc es podia complicar tant com es volgués: recollir les tabes de dues en dues, girar-les i posar-les totes en la mateixa posició abans d’agafar la piloteta, formar un pont amb el dit polze i índex de la mà contrària al llançament i, sense moure el dits del terra llançar la bola i quan aquesta està a l’aire, amb la mateixa mà colpejar una taba per fer-la passar entre el pont format pels dits de la mà esquerra. Què, us sembla difícil? Doncs proveu de fer-ho i ja veureu.

Les tabes és un joc que ha mutat. Recordeu els coneguts gogos que apareixien en unes bosses de patates? Jo sí! Doncs eren una evolució de les tabes.

Has dit que les tabes és un dels jocs més antics de què es té constància, però des de quan? Hi ha gravats i escultures de nens i nenes jugant a tabes des de dos mil anys abans de Crist, i hi ha qui diu que això ve d’arts antigues practicades per bruixes que endevinaven el futur amb els ossets, això es deia astragalomància i el futur diu que ja hem d’acabar el programa.