Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Naips

Nom del joc: Jocs de naips o jocs de cartes

Poblacions: tot el territori

Característiques: Si us dic el nom d’Heraclio Fournier sabeu a què ens referim ? Efectivament avui us parlarem dels jocs de naips o jocs de cartes, jocs molts d’ells que tenen la categoria de tradicionals ja que han estat jugats des de moltes generacions anteriors fins avui en dia. Estem parlant de jocs com la botifarra, brisca, el mus, el Tute o alguns més infantils com la mona o el rellotge!

Una miqueta d’història? Els naips o cartes serveixen per a jugar (joc de cartes), practicar exercicis de manipulació i il·lusionisme o per a l’endevinació (cartomància). També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques (al s XVIII eren freqüents les al·lusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc) o satíriques (al·lusives a personatges públics o mites populars, etc).

S’atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient (Índia i Xina), i llur introducció a Europa als àrabs i als croats; els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na’īb. Aquests cartronets rectangulars, amb els vèrtex arrodonits, de la mateix mida i amb unes figures dibuixades i que només podem distingir per davant, tenen la primera referència coneguda com a naips en el llibre de concordances de Jaume March el 1371. Als Països Catalans l’ofici de naiper és documentat des del s XV.

Tenim una referència pròpia de l’origen de les cartes a Catalunya a través d’Amades i que ens explica que un hostaler barceloní del segle XV anomenat Joan Vila, va voler fer-se ric a costa dels diners dels seus clients . Per aquest motiu va inventar els naips i ensenyava jocs als clients perquè apostessin i ell guanyava calés fent de banca, que ja se sap que sempre guanya. El fet però va ser que la cobdícia el va superar i va passar dels naips a falsificar moneda al celler de l’hostal. Amades especifica que “recollí les calderes, les peroles i altres estris d’aram vells que hi havia a l’hostal i en feu moneda que semblava d’or però que no ho era… d’aquesta manera tota la moneda que guanyava jugant era bona mentre que ell pagava amb moneda falsa”. El final del suposat inventor es pot pressuposar: va ser descobert i el van penjar per “estafa i per moneder”.

De manats de naips n’hi ha de molts tipus però els dos més habituals són la baralla francesa, que és una baralla d’estil britànic amb 54 cartes i quatre pals que són els cors, els diamants, les piques i els trèvols amb dos comodins. S’utilitzen per jugar a infinitat de jocs essent el pòquer un dels més importants, fins al punt que els campionats de pòquer en les seves versions presencials o on line mouen quantitats molt grans de diners i milions de persones arreu del món.

Alerta, però, perquè el que es coneix com a baralla espanyola, en realitat és un baralla catalana.

Com és això? Doncs perquè l’espanyola no té ni 8 ni 9 i la catalana sí. És un conjunt de 48 cartes amb 4 pals que són oros, bastos, espases i copes amb 12 cartes de cadascun, tenint en compte que de l’1 al 9 les cartes tenen tantes figures com el número de la carta i en canvi del 10 al 12 simbolitzen la mona, la sota o la puta el 10, el cavaller l’11 i el rei en la carta 12. Amb aquesta baralla podem jugar a jocs com el mus, el Tute i sobretot al nostre país la botifarra, el gran joc de cartes a Catalunya i que el podem trobar en qualsevol campionat en festes majors.

Quina curiositat podem destacar dels Naips? Des de la Cia de jocs l’Anònima reivindiquem els jocs de naips i per aquest motiu hem creat el nostre propi jocs de cartes amb baralla catalana i hem adaptat els pals de manera que hem il·lustrat 4 pals relacionats amb la baldufa, les bales o caniques, les tabes i les bitlles catalanes ! si en voleu un joc, ho podeu fent contactant amb nosaltres al nostre web

https://jocsanonima.wordpress.com/