Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Pregària (sardana) – Ramon Serrat

Nascut a Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès, el 4 d’agost de 1881, Ramon Serrat i Fajula va esdevenir un músic destacat arreu on visqué o el portaren les seves activitats musicals.

Les inicià a Olot com a instrumentista de la cobla La Lira, població on es conegueren les seves primeres obres i a la qual dedicà algunes sardanes com La Moixina d’Olot o Dansaires olotins.

Ja traslladat a Ripoll va ser fundador i director de l’Orfeó local i director de l’Escola Municipal de Música, així com de la massa coral La Flor de Maig. Va ser també fundador el 1919 de la cobla orquestra L’Aliança Ripollesa de la qual va ser director i primer tenora fins a la seva dissolució l’any 1927, quan va marxar a Terrassa com a director de l’Escola de Música egarenca, i posteriorment, de la Banda Municipal, la coral Joventut Terrassenca i l’orfeó del Círculo Tradicionalista.

Cultivà la música en diferents gèneres com el simfònic, la música de cambra, els lieder o la música religiosa. Les seves sardanes van aconseguir una popularitat i valoració en la línia dels més prestigiats autors empordanesos, però amb una concepció compositiva tanmateix ben diferent. “Fent-se clar”, “La Verge vella”, “Nit de Reis”, “Pel fill que no vindrà”, “L’oreig entre els pins” o “Neu rodona” són alguns dels títols més emblemàtics d’una producció que va superar les 150 composicions sardanístiques.

Home de casa, amable, afectiu i bonàs, trets que es reflecteixen en moltes de les seves sardanes, així com impressions o sentiments personals. Es diu que durant la seva estada a Ripoll va tenir una forta relació epistolar i personal amb Enric Morera, circumstància que li va permetre d’enfortir els seus coneixements de joventut.

La sardana que escoltarem va ser una de les darreres que ens regalà. Amb la tenora com a gran protagonista de les melodies inspirades i sentides dels curts i dels llargs, la sardana es completa a base de passatges corals dels diferents instruments per acabar en un tutti brillant però igualment íntim i molt expressiu. Una veritable “Pregària” escrita el mateix any de la seva mort, que s’escaigué a Terrassa el 2 de novembre de 1944.

La versió que us oferim és la del tenora bellpugenc Ramon Saladrigues, un dels tretze solistes reunits a l’enregistrament de la Cobla de Cambra de Catalunya fet l’any 2000 amb motiu de la celebració dels 150 anys de la tenora.

Escoltem doncs “Pregària”, de Ramon Serrat i Fajula. El nostre CLÀSSICS DE COBLA d’avui.