Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Comprar el cel a la Fira de Santa Llúcia

Quan estic davant una vitrina o un aparador ple d’objectes sovint em passa que tot ho veig igual i sóc incapaç de destriar la singularitat d’un element en concret, difós enmig  de la massa. Si això us passa quan visiteu la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, heu de saber que entre les gatzaroses i lluminoses parades n’hi ha una, que és el testimoni viu d’una manera de fer a punt de desaparèixer. Hi venen cels pintats a mà.

Quan la família Marinel·lo em va ensenyar l’antic taller del carrer Lledó és com si hagués fet un viatge en el temps. Taules pigades amb taques de pintura blava, negre, verda o marró, pinzells, esponges i llargues tires de paper penjades de l’assecador, il·luminades per una solitària bombeta d’ànima incandescent.

La primera parada la va posar el pare de la Júlia i la Neus, en Baldomer Marinel·lo Samuntà (1884-1953), que era actor i director teatral, l’any 1932. Des de llavors, quan la Júlia tenia 11 anys i la Neus 9, que l’acompanyen. Cada dia agafaven el tramvia des de Sarrià, carregats amb els rotllos de paper. Al començament era una activitat econòmica complementària. Però després de la Guerra Civil espanyola, es converteix en l’únic ingrés perquè no troben feina. L’any 1945 es traslladen al pis del carrer Lledó, on tenien el taller per pintar els cels. A més  es dediquen a fer de majoristes per a papereries.

Ara és el Guillem qui porta la parada, ajudat per la seva companya i la seva mare. La Júlia ja és molt gran i la Neus se’n va anar a un dels cels que pintava. Un cel de lluna, amb les estrelles dibuixant caminets de jocs infantils per anar resseguint amb els llapis de colors, creant figures de pessebre per la Fira que ve. Segur que en el seu taller del carrer Lledó, una tarda de primavera pintaria un cel que, de tant que li agradaria, l’encarregaria per quan fos el moment d’acomiadar-se de la seva germana Júlia i del seu nét, que tant l’ha estimat i l’ha cuidat.

Si el Guillem continua muntant la parada a la Fira, any rere any, segur que no és pels diners. Si voleu un tros de cel, a la fira el trobareu.

A la Neus Marinel·lo in memoriam.

Jordi Montlló Bolart