Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Centenari de la mort de Salvador Masdéu

L’any 2018 se celebrarà el centenari  de la mort del gran figuraire Salvador Masdéu,  (Barcelona 1864-1918) (1).

Com passa habitualment en el Món dels nostres autors, d’ ell en coneixem ben poques coses. Sembla ser que el seu pare ja feia figures de pessebre de motlle molt senzilles i de poca qualitat. Tenim constància que va ser deixeble predilecte (2) del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902) (3) de qui va seguir  l’estela historicista tant pròpia de l’època.

Salvador Masdéu va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motlles tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls  profans, sovint es confonen amb peces úniques.

L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans, i el caient de les pellisses de pell que acabava a palillo, junt a l’aire i el posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. Tanmateix la delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors i un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties el seu treball, el costum que tenia de pintar uns cordills als sarrons  i  un tap a la carbassa que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats no s’observen només en les figures de formats grans, tanmateix a les més petites de 10 – 12 cm, en té la mateixa cura.

De la seva obra es conserven diverses peces a col·leccions públiques i privades, essent especialment boniques les dels Reis en camí que es conserven al Museu Etnològic de Barcelona, i que durant molts anys han estat erròniament atribuïdes a Martí Castells i Martí  (Barcelona  1915-1995) (4)

Capítol apart es mereix parlar dels seus motlles, que ja de per si són unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva lletra i dates. Actualment en té cura l’ Antoni Pruna i Dangla (Mataró, 1953)  (5)  , qui fou deixeble de Lluis Carratalà i Vila (1895-1991)   (6) .

Lluis Carratalà els va adquirir a un senyor anomenat Marcé (7) , que tot i la coincidència amb el cognom, no té res a veure amb el figuraire Bartomeu Marcé i Reixach (1875-1964)   (8)  . Sembla ser que el senyor Marcé els va comprar amb la intenció de reproduir figures, però donada la complexitat dels motlles aviat va desistir.

De fet, els motlles de Masdéu són un trencaclosques extraordinari, que requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, ja que alguns d’ells, estan formats per més de 20 peces.

Lluis Carratalà va emprar els motllos de Masdéu per a fer-ne algunes reproduccions, (9)  que es difereixen principalment pel pintat. També els  va aprofitar per a complementar la seva pròpia obra, principalment utilitzant el bestiari de Masdéu o bé els escuts i ornaments.

Val a dir que quan Lluis Carratalà  emprava els motlles ho feia amb gran respecte a l’obra de Masdéu. A causa d’una inundació, Carratalà en va perdre un munt, tot i així, se’n varen poder conservar força.

L’obra de Masdéu, com la de tants figuraires notables, va ser extensament copiada, però la qualitat d’aquestes còpies és molt menor. Tanmateix, el fill de Salvador Masdéu (10)   va reproduir  alguns dels motlles, però sense la qualitat i destresa del seu pare.

Toni Dorda