Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Campanades retocades

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Just encara no hem acabat d’haver paït l’escudella, la carn d’olla, el gall farcit de Nadal i els canelons de Sant Esteve que ens tornem arreplegar en col·lectivitat, entorn d’una taula, per cruspir en aquesta ocasió el sopar més “esverat” de l’any. Sí, el del darrer del calendari. On, amb les campanades de la mitja nit, ens ennueguem amb els dotze grams de raïm a la boca. Ves, diem que porten bona sort però, ja us ho diré, el que porten és un mal de panxa, terrible! Ara, compto que és l’únic àpat del curs en el qual tots plegats mengem fruita.

També és la nit en què ens guarnim amb les millors mudes de l’armari. Ens vestim per a l’ocasió com si es tractés d’anar a recollir “lo premi Nobel” i ens perfumen el cos perquè faci bona oloreta. Bé, ja m’enteneu… oi? Ai, malpensats! Que em refereixo a l’instant després del toc de les campanes, moment en el qual ens aixequem de la cadira per anar a repartir petons i abraçades a cadascun dels comensals a fi de proposar-nos, mútuament, bons desitjos de cara l’any nou que iniciem.

I, traspassat el moment, omplim copes amb cava, brindem i ens agafa la ruqueria comunitària de posar música a tot drap, obrir bosses de “cotillón” i penjar-nos nassos amb ulleres de plàstic, collarets, barrets, escampar confeti, serpentines, bufar trompetetes, espanta-sogres i ballar, entre altres clàssics de la nit: “El mambo”, “La conga” o “El conillet de la Loles”.

Ben rumiat, doncs, no ha de sorprendre que amaguen els rostres darrera de mostatxos i antifaços subjectats amb fils a les orelles, no. De fet, arranquem el bellugueig dansarí amb intensitat desbordant però, de forma progressiva, anem reduint el ritme i acabem asseguts a les cadires llegint o enviant, individualment, whatsaps a coneguts. La imatge és patètica, sort que ens trobem per celebrar en grup l’arribada del nou any, eh?

Res, que en tots els sopars de fi d’any, de la mateixa manera que hi ha el moment del raïm, el brindis o, per exemple, el ball. En endavant potser que instaurem, també, el moment dels “whatsaps d’any nou”. En podríem fer un concurs i, després, repartir entre els presents premis com ara: qui ha rebut el primer, qui n’ha rebut més, quin és el més “hortera” i, entre d’altres, el més picantó. Ei, segur que riurem plegats o no?

Una abraçada ben forta… i, que, “Smarts phones” a banda, tinguem un bon any!