L’any de traspàs

L’any de traspàs

Estrenem un nou any. Abraçades, bons desitjos, que si salut, que si feina per tothom, que si amor i un llarg etcètera de traspassos de bones intencions entre uns i altres. Acabem doncs de travessar la ratlla del temps vell i esgotat per entrar en un temps nou on tot està per fer i tot és possible, com diria Martí i Pol.

Però alerta que l’any que acabem d’estrenar, encara sembla que dugui l’etiqueta penjant, no és un any qualsevol. El 2012 és un any de traspàs. Sí home, d’aquells en que el mes de febrer, pobret si ja és estrany de mena amb els seus 28 dies, encara ho és més enguany que en té 29.

Els anys de traspàs son aquells que l’any civil te 366 dies, a diferència dels altres que en tenen 365. Aquest dia extraordinari s’afegeix al mes més curt de l’any, el febrer. Amb aquesta pràctica es pretén ajustar el calendari civil amb l’any solar. La terra triga 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,25 segons a donar la volta al sol, que és el que coneixem com any tròpic. Si heu observat aquesta òrbita al voltant del sol dura, fent el compte de la vella, un any i 6 hores encara no. Aquest desajust obliga que afegim 1 dia cada 4 anys.

Per saber quins seran els anys de traspàs en el calendari gregorià, que és el que usem nosaltres, tot defugint dels complicats càlculs astronòmics, és senzill, si estem atents al següent raonament que publicava la darrera edició del “Calendario del Ermitaño de los Pirineos” pel 2012 i que diu: Un any és de traspàs si és divisible per 4, exceptuant el darrer de cada segle que serà divisible per 100, llevat que aquest darrer sigui divisible per 400. Aquesta solució ens permet ajustar, però no del tot, el calendari civil amb el solar. Encara hi ha un desajust de 0,0003 dies per any, és a dir, que caldria afegir un dia addicional cada 3000 anys.

Aquestes singularitats dels anys de traspàs han propiciat que a nivell popular es desenvolupin supersticions i que no siguin gaire ben rebuts. Són anys considerats de mala astrugància, en el terreny agrícola no es pot esperar res bo dels camps. Tant és així que la parèmia ho recull amb refranys i dites com aquesta: Any de traspàs, no te’n fiïs pas. O bé aquest altre: Any de traspàs, guarda’t d’ell i del que ve detràs.

Pobres anys de traspàs. Jo els diria que tranquils, que fan la seva feina ja que sinó, a la llarga acabaríem celebrant el Nadal per Sant Joan. Sort en tenim d’ells. Pel que fa als refranys tampoc cal que pateixin: o molt m’equivoco, o la feina del “detràs” enguany ja la faran uns altres.