Ball de Sant Ferriol

Ball de Sant Ferriol

Inaugurem la secció de Danses del FES TA FESTA amb el Ball de. Sant Ferriol, una dansa molt coneguda arreu de Catalunya. Una dansa que també és una cançó. I com a cançó que és, explica una història.

La llegenda de Sant Ferriol diu que, el tal Ferriol era cap d’una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Tenia el costum d’anar a la taverna després de robar, i una vegada havia begut força vi, feia juguesques amb els altres bebedors a veure qui mantenia millor l’equilibri.

Malgrat la seva, diguem-ne “professió”, Ferriol era molt creient, i sempre anava a confessar-se després de robar. Fins que un dia va decidir practicar de veritat la fe cristiana i deixar de delinquir. A l’intentar també convertir els seus companys lladres, el prengueren per traïdor i van decidir matar-lo. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai.

Un dia el taverner, estranyat, el va descobrir enterrat allí i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta. Des d’aquell moment en Ferriol es convertí en Sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s’acabava. Actualment Sant Ferriol és considerat el patró dels lladres.

El ball es desenvolupa a mode de rondó i la melodia està formada per dues frases de 8 compassos. En la primera els balladors, distribuits per parelles, giren sobre si mateixos amb el braç enlaire, el puny tancat i el dit índex estirat, imitant la posició de Sant Ferriol a la seva curiosa tomba. En la segona part s’estableixen diàlegs gestuals contradictoris entre els balladors de cada parella: quan un estira el braç, l’altre el posa a l’esquena; quan un s’agellona, l’altre s’aixeca; o quan un obre els braços, l’altre els tanca sobre el pit.

A l’últim compàs de cada segona part, però, tornaran a la posició inicial i aixecaran el dit per començar a girar de nou.
Per la seva curiosa gestualitat i senzillesa el Ball de Sant Ferriol ha estat incorporat al repertori de molts esbarts infantils i escoles de dansa. Però la dansa no té edats. A veure si us animeu a ballar-lo.
I a cantar-lo.

La instrumentació per a cobla més popularitzada i editada en CD és la del mestre Manuel Oltra i que podeu escoltar per la Cobla Sant Jordi en un enregistrament de l’any 1996.

I aquí teniu una versió cantada: la del Grup ARA VA DE BO.

BALL DE SANT FERRIOL

Jo i el pastor, que vivíem d’amoretes;
jo i el pastor, que vivíem de l’amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.


Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem…

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem…

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem…