Patrimoni material i immaterial

Patrimoni material i immaterial

Una aproximació antropològica al patrimoni avui en dia ens porta a considerar-lo com un conjunt de diferents manifestacions interdependents i complexes. Això ha portat en la darrera dècada a considerar el concepte de patrimoni intangible com una font d’identitat cultural, de creativitat i diversitat. El patrimoni intangible, o immaterial, inclou costums i tradicions orals, música, llenguatges, poesia, dansa, festivitats, cerimònies religioses i també formes de guariment, sistemes de saviesa tradicional i habilitats relacionades amb els aspectes materials de la cultura.

La UNESCO, que durant anys s’ha preocupat per la protecció del patrimoni material ha iniciat un reconeixement vers el patrimoni immaterial arribant a la conclusió de què cal un instrument legal que inclogui els processos creatius relacionats amb el patrimoni cultural.

El pessebrisme té un àmbit patrimonial indiscutible. Tota la producció de pessebres i especialment dels elements que el constitueixen (figures, cases, vegetació..) és patrimoni cultural material que ha de ser considerat com a tal. La preocupació per aquest patrimoni material ha estat molt minsa durant molts anys en el pessebrisme associatiu de casa nostra. Moltes figures i altres elements del pessebre han desaparegut o s’han fet malbé. Fins i tot la documentació gràfica dels pessebres realitzats  en molts casos o bé és escassa o bé es troba en un estat de gairebé nul·la  referència documental. En els darrers anys algunes iniciatives com l’inventari de figures de pessebre de Mataró o l’estudi etnològic de l’obra de Lluís Carratalà a càrrec del col·lectiu El Bou i la Mula i el recull de 150 anys de pessebrisme a Manresa a càrrec de l’entitat manresana, totes elles amb el suport de l’IPEC estan posant les bases de per que des del pessebrisme associatiu es reconegui la necessitat de conservar i documentar convenientment aquest patrimoni.

Hi ha però al voltant del pessebrisme un altre tipus de patrimoni, no material. D’una banda per que el pessebre és una producció efímera, en queden els seus elements però la obra en si desapareix passat Nadal. D’altra banda hi ha els costums familiars al voltant del pessebre, les tradicions locals relacionades amb rituals, cançons, visites, les noves reaccions sobre pessebres públics generades en el marc d’una societat secularitzada i multicultural, la presència o absència de pessebres a les escoles… tot això també constitueix un patrimoni cultural no tangible que està vinculat al pessebrisme. És important doncs fer-se’n càrrec de com la nostra societat valora la transmissió d’aquests elements que formen part de la cultura.

El patrimoni material és fàcil de catalogar i la seva protecció consisteix bàsicament en adoptar clares mesures de conservació i restauració. El patrimoni immaterial d’altra banda consisteix en processos i pràctiques i per tant la seva conservació demana un tipus de conservació diferent. Cal trobar la manera de traduir el patrimoni immaterial que hi ha al voltant dels pessebres en alguna forma de producte que es pugui arxivar i catalogar.

També cal preservar les formes de transmissió d’aquest patrimoni i vetllar per que no es talli el vincle amb el passat. Aquest aspecte, en una societat multicultural com la que tenim és d’especial importància, més tenint en compte que el pessebre és una tradició relacionada amb el fet religiós cristià i que, per tant, la secularització de la societat pot fer que vagi quedant sense canals de transmissió adequats.

El patrimoni material i l’immaterial són dues cares de la mateixa moneda que transmeten el sentit i la memòria de la societat.

Enric Benavent