Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Les jotes de l’Ebre

La jota és la forma pròpia a les terres catalanes de l’Ebre. Es canten jotes per a les feines del camp (segar, batre, collir olives…). També s’han cantat jotes per fer les rondes als pobles. Els cantadors eren els homes del camp, pagesos, llauradors… Es cantava per acompanyar les feines, per fer festa, per passar l’estona, en definitiva, la jota complia una funció social.

La lletra  era improvisada, la música podia variar sobre uns quants patrons, així com la forma de cantar-la. Es diferencien les maneres d’alguns cantadors com lo Teixidor, lo Canalero, Caragol, també les jotes de plegar olives de 7 versos, les jotes espaïdes més lentes i usades per expressar més sentiments.

Pepe Garcia lo Canalero explicava que havia après a cantar jotes i a improvisar amb la colla d’amics i per divertir-se. Com tants d’altres s’aprenia a cantar en el dia a dia, fent feina, divertint-se…No concebien que algú en pogués -de forma conscient- ensenyar-ne a algú altre. Deien que “sortia del cap”. Era un aprenentatge natural, per contacte, per immersió, per imitació.

Aquestes formes de transmissió van continuar fins que la societat moderna va canviar l’entorn, ja no es canta  a la feina, es canta al cotxe (molt més que a la dutxa, com a tòpic), o definitivament no es canta. A tot estirar es coreja en un partit de futbol o bàsquet, en una manifestació o en un concert seguint el cantant.

La jota es compon d’una quarteta de versos heptasíl·labs, com la majoria dels altres cants improvisats, on es repeteixen alguns versos (el segon i el quart, el tercer i el quart, generalment, però amb variants). Després hi ha diverses tornades, com per exemple:

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo,
agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

Ai! quin sol, quin sol, ai! quin sol saleró,
ai! com ballaríem si hi hagués guitarró.

Quan te casaràs sabràs lo que és bo,
si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

L’acompanyament musical ha anat variant al llarg dels temps, dolçaina i tabal, rondalla…

Van ser molt celebrades les jotes “de picadillo” on els cantadors acostumaven a atacar algú i que es plantejava com un combat entre dos.

Cal esmentar el projecte de la Casa de la Jota, que s’està posant a punt a Tortosa com a centre d’estudi i difusió del gènere. La jota no únicament es canta sinó que també es balla i comporta tot un seguit de rituals a l’hora de la festa: músics, ballades, pastissos especials… Tot el conjunt de fets al voltant de la jota de l’Ebre estaran recollits en aquest projecte.

——————————————————————

WEB: http://www.lajota.cat/ambits/jotacantada