2013 bons propòsits

Jesús Ventura

2013 bons propòsits

Quan comença un nou any ens en fem un fart de bons propòsits. Hom pensa que és el moment de comprometre’ns amb nosaltres mateixos a dur a terme tota una sèrie de projectes que teníem aparcats “sine die” i que, segurament inebriats per l’ambient de les festes, per la sobtada camaraderia, per l’alegria exultant que ens envolta, ha arribat el temps d’endegar-los tots.

El títol ja ho especifica clarament. Tot i que una vegada posat, m’he permès un exercici de puntuació ortogràfica que ha esdevingut realment curiós. No us imaginaríeu com poden canviar les coses si després del número hi poso dos punts (:), una coma (,) o res de res.

Els dos punts, després del 2013, denoten fermesa, convenciment, resolució. Queda clar que segons l’escrivent aquest any serà decisiu, determinant, o que la intenció de realitzar els bons propòsits és innegociable i inalienable.

Si en canvi hi poso una coma, la cosa ja canvia. La vehemència perd pistonada i tant sols sembla que deixo constància d’una rutina, d’allò que any rera any ens proposem i quasi mai fem arribar a bon port. No hi ha cap dubte de la bona intenció, de la sinceritat de l’enunciat. Però la cosa queda com més difusa: si, bons propòsits pel 2013, però ja està.

I finalment, si decideixo no posar cap puntuació i deixar la locució sense cap pausa ni canvi d’expressió, si dic solament “2013 bons propòsits”, tothom entén igualment el ben intencionat joc de paraules que intento però crec que ningú podria copsar, a primera lectura, el desmesurat optimisme que desprèn. 2013 bons propòsits! Mare de Déu senyor! Això si que és una quimera i no la independència de Catalunya!

Fem comptes. Si els repartiu per 12, en toquen 167 al mes i ens en sobren 9. Per setmanes quasi 40. Són entre 5 i 6 bons propòsits diaris. Quasi 1 cada 4 hores! I si descomptem les de dormir… Estareu d’acord amb mi que el títol, escrit així, queda bé, pompós, potser fins i tot  espectacular però, si us plau: és del tot impossible, una sobirana inconsciència gramatical.

Una vegada fets els números, estareu d’acord amb mi que ningú amb dos dits de front s’hi pot veure capaç. Particularment, potser em veuria en cor amb un a la setmana… Però essent realista, un al mes i encara. De fet, estraé d’allò més satisfet si en els propers dotze mesos aconsegueixo començar a estudiar l’anglès seriosament, m’aprimo una mica i puc dedicar més hores a la família. Ja ho veieu, no arriben ni a un bon propòsit per trimestre. I costaran…

És sorprenent com canvien les coses segons la puntuació. I si us pareu a pensar que els polítics, quan parlen no sembla que s’hi fixin massa, no us poseu a tremolar?

En fi, en aquest 2013 farem el que podrem pel que fa als bons propòsits. Això si: com a activistes del món de la cultura popular i de l’associacionisme cultural en general tenim la sort de poder compartir un bon propòsit tots plegats: aconseguir que la nostra feina serveixi per construir amb més garanties les bases d’aquest estat propi que el poble català sembla anhelar i necessitar. De fet fa ja molts anys que ens hi hem posat. I hem de ser conscients que aquest també costarà… I molt que costarà. Però si no defallim, segur que ens en sortirem.