Verd, àmbar i vermell

Verd, àmbar i vermell

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

En temps de vaques magres sempre hi ha qui se les rumia per tirar endavant. Convé que l’estómac no estigui esvaït   i, enfront de la delicada situació laboral,  esdevé indispensable cercar amb enginy maneres de guanyar-se el pa, com és el cas de la Gisela Salicrú Galvany que, amb l’objectiu de sortir de l’atzucac professional en què es troba immersa ara, renta vidres.

A peu de carrer, s’apropa a la gent que porten ulleres i s’ofereix per netejar els visors a canvi d’una voluntat. Certifica que és duríssim però que sempre troba persones disposades que els netegin els cristalls de la cara. Té clar que és un ocupació temporal que  s’inspira en els rentadors de vidres de cotxe que hi havia fins no fa massa aturats  davant els semàfors.

Tampoc està escrit en lloc però, una de les formes arcaiques per esbrinar si un municipi és gran o petit es realitza mesurant a cop d’ull la quantitat de semàfors existents a les poblacions.  Potser aquesta deducció sigui de nyigui-nyogui ja que trobaríem alguns llogarets  que,  a causa de l’ampliació de les xarxes de carreteres, s’han vist invaïts per un destacat volum d’autos i ha estat necessari posar-hi ordre instal·lant aparells amb colors verd, àmbar i vermell.

Regular els moviments circulatoris gràcies als senyals lumínics esdevingué en el seu moment tot un símbol de societat moderna i avançada.  Ara bé altra cosa força distinta és haver d’acceptar si encara avui (conductors i transeünts, transeünts i conductors)  fem un correcte ús de les seves indicacions.

Siguem sincers, qui no es passa a la mínima que pot els semàfors de vianants en vermell?  Ja, no s’ha de fer… és perillós però, si ens trobem un sòmines plantat com un estaquirot esperant que es posi el senyal actiu, encara, ens el mirem amb menyspreu tal vegada com si li perdonéssim la vida.  Això sí, en portar agafats de la mà un menor, ens aturem i, civilitzats, recitem la cantarella: Tu fillet no passis fins que sigui verd. Mentre que, atonits, els infants descobreixen que al seu voltant més d’un se’l passa pel forro.

El següent ofici de, llarga durada, de la Gisela Salicrú Galvany consistirà a netejar-nos les lleganyes amb una tovallola davant dels semàfors.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!

Llorenç Aguilà