Festes per a treballar més

Jesús Ventura

Festes per a treballar més

La columna d’avui fa referència a la notícia que s’ha divulgat darrerament en alguns mitjans de comunicació sobre una proposta de la CEOE referent al calendari festiu. La notícia diu així: La patronal espanyola proposa reorganitzar el calendari de festius per millorar la productivitat de les empreses i, així, no haver de tocar sous. El preàmbul ja no m’agrada. Una proposta no hauria d’anar mai acompanyada d’una amenaça: no haver de tocar els sous. Si és així, i venint dels que manen, deixa de ser proposta per convertir-se, com a mínim, en suggeriment imposat; encara que crec que ho defineix millor la paraula coacció.

I segueix: La CEOE planteja desplaçar totes les festes als dilluns o divendres per evitar així que els treballadors puguin agafar els populars “ponts” o “aqüeductes’. La Patronal argumenta que els festius entre setmana trenquen els processos productius de les fàbriques, que han de parar i engegar màquines. I també reclama a la societat recuperar la cultura de l’esforç perquè, al seu parer, és una de les claus per afrontar la crisi. Respecte a aquest darrer paràgraf tant sols dos mots: Quina barra!

A grans trets, és aquest l’Informe relatiu a la racionalització del calendari de festius, que ha redactat l’entitat que presideix el català Joan Rosell. Una innovadora proposta que a Europa ja es va assimilar abans de la crisi actual. Això sí, no volen ser totalitaris. Hi hauria tres dies intocables: l’1 de gener, el 12 d’octubre i el 25 de desembre.

La veritat és que no m’ho acabo de creure. Sembla que fa anys que se’n parla i que la idea no acaba d’imposar-se. No m’estranya. No m’he entretingut a analitzar tots els detalls però hi ha coses que, perquè funcionin a Europa, no necessàriament ho han de fer a la Pell de Brau. Però a banda d’això, no penso en els veïns espanyols. Penso en Catalunya i no m’ho acabo d’imaginar.

Penso, per exemple, en les festes “salvades”. Cap d’any i Nadal. Home, només faltaria. No m’imagino menjant els raïms un dimarts i anant a treballar un dimecres, havent fet festa el dilluns. Aquell dimecres si que no treballaria ningú. I pel que fa al Nadal, a Catalunya la cosa ja es complica. Respectaríem un Nadal en dimarts i celebraríem el Sant Esteve el dia abans, o el divendres següent… I amb els canalons no hi pensa ningú?

Ara, l’anacronisme que representa fer intocable la Pilarica no té parangó a l’imaginari popular. És intocable el 12 d’octubre o volen que ho sigui la “Hispanidad” dels ibèrics? Com pot ser abans intocable el “Dia de las fuerzas armadas” que la festa de Reis. A quin cap quadrat se li ha acudit que els Mags d’Orient han de passar la nit d’un 3 de gener i no d’un 5 perquè el 6 és dimecres, si fos el cas? Potser no s’haurien de parar les màquines de les fàbriques però, i els comerços? I les PIME? I els serveis?

I si tot això ha sortit de nou a la llum perquè s’acosta aquella setmana de desembre que enguany tindrà el dimarts i el dijous festius, doncs que no pateixin: el 6 no cal fer festa a Catalunya! Perquè hem de celebrar el dia d’una Constitució que ens està limitant les nostres aspiracions com a nació? I la Festa de la Puríssima, una festa reimposada pel règim franquista després de la guerra civil no la necessitem per res! I aquestes dues festes les faríem per la Moreneta i per Sant Joan, per exemple, que estan ben separadetes. Així els nens encara podrien anar a dormir el dia 5 de gener esperant els regals dels Reis d’Orient i sense deixar de ser europeus.

Ho veieu, ja hem arreglat el calendari. Que ens han d’ensenyar a un poble que celebra una festa tant espectacular i internacionalment exportada com la Diada de Sant Jordi, encara que sigui en dia feiner.