Categoria «Dites i refranys»

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Una passió de més de quinze anys que vol convertir en el centre de la seva vida laboral, professional i personal. N'hi ha que volen viure del "cuento"... per què no provar-ho amb els refranys?
Ha estat batejat com el primer paremiòleg 2.0 per la seva presència a la xarxa, que podeu seguir des del portal dites.cat i intenta compaginar la xarxa, el paper i els actes presencials en percentatges similars.
Està forjant una base de dades sobre fraseologismes que ja ha superat els 400.000 registres. Com ell diu, "un bon coixí" d'on extreure tot el material que comparteix amb els seus seguidors.
En aquesta secció intentarà explicar-nos l'origen de les dites i refranys catalans més populars.

 

El joc no paga la candela

El joc clandestí s’ha relacionat habitualment amb la nit (el que de nit es fa, de dia es veu). De nit tots els gats són negres. La nit atorga aquell revestiment de misteri que cerquen aquestes activitats delictives o prohibides. I encara que els nostres governs s’entestin a fer-nos jugar i jugar en jocs d’atzar, …

Dos ocells en una espiga no fan lliga

O dos galls en un galliner, no canten bé. Sigui per gelosia o per competència. També es diu que Dos pardals en una figa no fan lliga, amb un sentit ja molt més declaradament sensual, on trobem eufemismes per referir-nos als òrgans sexuals d’una parella. No és fàcil compartir responsabilitats i, alhora, tampoc resulta fàcil, …

Peti qui peti

D‘un temps ençà hi ha una locució “moderna” que ha anat prenent l’espai d’altres expressions més nostrades fins a gairebé foragitar-les o recloure-les només als diccionaris. És el cas del “sí o sí” que trobem a tort i a dret per expressar que una cosa s’ha de fer de totes totes, peti qui peti, sense …