Castanyetes

Castanyetes

No tinc cap ganes de ficar-me en camises d’onze vares (per cert: si teniu oportunitat cerqueu el curiós origen d’aquesta dita!), doncs no en tinc cap ganes però hi ha ocasions en que és inevitable que ho sembli. És complicat barrejar música, monarquia, dansa, milícia, guerra, tradició, república, política i castanyoles sense ficar-se en camises d’ … però ho faré.

Bé, bé…! Ja sé que haig d’explicar-me força sobretot en relació al museu, les seves col·leccions i el que vull explicar-vos finalment. Començaré dient que al museu hi ha una bona col·lecció d’instruments de música tradicional de l’àmbit de la cultura catalana, es a dir del Principat, ses Illes, el Pais Valencià i la Franja de Ponent. Molts d’ells són de factura artesana, quan no de fabricació pròpia. I aquest és el cas de l’objecte que avui podreu escoltar, si voleu.

Aquest instrument marca el ritme d’una dansa tradicional, acte principal de les festes de San Marcial el 30 de juny, que es balla en una zona i sobretot en una població al nord del que anomenem Franja de Ponent: a Benasque. Son unes castanyoles, allí anomenades “castañetes” segons l’etnògraf Ramón Violant, més grans del que estem habituats a veure – d’uns deu o més centímetres de diàmetre –  que garantitza una sonoritat contundent i que sovint van pintades amb uns cercles i amb cintes de colors penjant.

Doncs les dites castañetes son sonades pels majordoms de la festa de San Marcial – San Marsial, com ells diuen – que, en filera es van afegint a una processó en la que en arribar a la plaça de l’Ajuntament es converteix en un cercle. Duen rams de vistoses flors al cap, subjectes per un mocador i acompanyant el ritme de la música amb les castanyoles, van girant en el que s’anomena “Ball de Benàs” o “Ball dels omes”, ja que només ells poden ballar-lo. L’endemà serà el torn de les dones.

I doncs que té aveure tot plegat amb guerra, política, milícia, monarquia, república…? Ara va, no sigueu impacients!

  • Primera qüestió: Sabeu quina és la tonada tradicional que sona al “Ball dels omes” en la diada de San Marsial, a Benasc?
  • Segona qüestió: Ja sabeu que l’Himne de la Segona República Espanyola proclamada el 14 d’abril de 1931 era l’anomenat Himne de Riego, oi?
  • Tercera qüestió: Coneixeu l’origen de l’himne?

Doncs ara començarem l’encaix dels boixets, vinga!

La tonada tradicional que sona al “Ball dels omes” ho fa des de molt antic. Tant, que cal explicar el següent fragment de la història del nostre país: En el convuls segle XIX el general Rafael de Riego va encapçalar una insurrecció contra Ferran VIIè l’1 de gener de 1820 en la que, entre d’altres coses reivindicava la Constitució de 1812 “La Pepa”, i una monarquia constitucional. Les columnes volants comandades per l’aleshores Tinent Coronel Riego havien adoptat com a himne de marxa la tonada del “Ball dels omes” que Riego va poder conèixer mentre estava pres a Jaca durant la Guerra de la Independencia.

La música que coneixem avui com a Himne de Riego, està basada en el ritme 6/8 de la contradança i no se sap del cert qui la va escriure tot i les moltes recerques fetes des del segle XIX. Aquesta és doncs només una de les teories sobre l’incert origen de l’himne.

Durant el Trienni Liberal (1820-1823) l’Himne de Riego inspirat en el “Ball dels omes” de Benasc va ser nomenat himne oficial de la monarquia constitucional espanyola segons decret signat per Ferran VII el 7 abril de 1822. Himne doncs, monàrquic. Tanmateix, més de cent anys després, i malgrat la creença popular, mai va ésser almenys oficialment, l’Himne de la Segona República Espanyola (1931-1939). Una altra cosa molt diferent és que les repúbliques espanyoles, volent recuperar l’esperit liberal de caràcter progressista, pretenguessin que fos el seu himne oficial sense poder aconseguir-ho finalment, encara que en la memòria i en el cor dels republicans espanyols sí sigui i romangui com el seu himne.

I pel que fa a les col·leccions del museu em queda dir-vos que tenim dos parells d’aquestes “castanyetes” del “Ball dels omes” recol·lectades per Ramón Violant i Simorra l’any 1941, on a les seves llibretes de camp hi diu literalment…”Castañetes. Las suenan un par a cada mano los mozos de Eriste, Saún, Chia, Benasc, Cerler i otros lugarejos del valle de Benasc, al davant de la processó de la festa major, bo i acompanyant als musics que toquen una tonada popular, exprofés per aquest acte, (menys a Ariste que abans tocaven l’Himne de Riego, i abui encara el bisbe i el governador els permeten tocar-ne la segona part, a precs dels naturals del poble, com a tradició) Els fadrins en aquest acte van guarnits amb un gros ram bo i dret al cap lligat amb cintes i un de més petit a la boca. Segons m’han dit a Eriste es ón les usen de tamany més gran, aixó és, les presenten en altres pobles de la Vall més reduides. Son fetes les grans de fusta de roure per un natural de Eriste”. Els dos parells de castanyoles l’hi van costar l’any 1941, 15 pessetes… o, si voleu, 0,09 cèntims d’euro…

I com que la meva opinió pot no ser vàlida respecte a la música, us deixo, a la web de programa, un enllaç de youtube per tal que cadascú de vosaltres decideixi…