Manresana (sardana) – Joan Manén
Joan Manén i Planas va néixer a Barcelona el 14 de març de 1883. Violinista i compositor, va començar els seus estudis musicals de la mà del seu pare, un comerciant aficionat a la música, per prosseguir-los amb Clemente Ibarguren i Frederic Balart, l’aleshores director del Conservatori de Barcelona. Va ser un nen prodigi, ja que als set anys ja féu un concert públic de violí, instrument del qual, més endavant, fou considerat un dels grans virtuosos.
El 1892, amb nou anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamèrica. L’any següent va dirigir per primera vegada un concert simfònic a Argentina amb un cor de dos-cents homes. A partir de 1898 va començar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d’Enric Granados i Pau Casals, entre altres músics rellevants. Al costat de Sarasate, Manén va ser l’únic violinista espanyol de l’època que va aconseguir interpretar totes les obres de Paganini, fins i tot les considerades “inexecutables” per molts violinistes.
L’Ajuntament de Barcelona li va dedicar un carrer en el districte d’Horta-Guinardó, i el febrer de 2011 es presentà a l’Ateneu Barcelonès l’Associació Joan Manén, fundada amb motiu del 40è aniversari de la mort del músic, que treballa activament per la recuperació, interpretació i edició de les seves composicions i creant una completa i interessant plana web que no dubtem en recomanar-vos: http://joanmanen.cat/
La seva obra és extensa i d’una gran varietat: òperes, ballets, simfonies, concerts, música de cambra, obres corals, cançons i sardanes. Joan Manén ens deixa un immens llegat d’una gran qualitat que poc a poc el músics i amants de la música aniran descobrint.
En el camp de la sardana el seu nom ha destacat quasi només per dues sardanes: El cavaller enamorat i Camprodon, obres que han estat d’una incidència extraordinària, seguides de prop per un altre títol, Manresana, i per altres com L’alegre companyia, Esperançant, Cap a Núria falta gent, Joia d’infants, La font dels pastors, Pàtria, Sardana tràgica o Gironina.
La que escoltarem tot seguit és precisament Manresana, una sardana original i consistent en que utilitza la cobla en tots els seus registres, des dels brillants tuttis als inicis de curts i llargs i al final, així com amb fragments més lírics i intimistes com l’inspirat cant de tenora central.
L’enregistrament és de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona realitzat l’any 2008 sota la direcció del mestre Josep Vila i Casañas.
