La col·lecció de velles quaresmes
del fons Arxiu Joan Amades

La col·lecció de velles quaresmes
del fons Arxiu Joan Amades

Una de les fotografies més difoses de Joan Amades és aquella en què hi apareix en posat de perfil contemplant en mà una Vella Quaresma. La instantània, que és en blanc i negre, desprèn una atmosfera que ens apropa al despatx particular del folklorista al domicili del carrer de Provença de Barcelona on el trobem envoltat de tota mena de documents relacionats amb la cultura popular.

Joan Amades i La Vella Quaresma

En relació al patrimoni d’imatgeria impresa dedicat a la Vella Quaresma, en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals hi ha una molt lloable col·lecció d’exemplars formada per  44 làmines de figures retallables, les quals són de formes i mides diverses, com ara, la més petita que tot just fa 13 x 6 cm fins a arribar a la més voluminosa, que mesura 34 x 22 cm.

“La Bacallanera” , “La Patorra” , “La Sarraïna” , “S’àvia Corema” o “Sa Jaia Serrada”… (que són alguns dels noms amb els quals, també, se les coneix) és una joguina majoritàriament de paper vinculada al cicle de l’any que servia per jugar en diades concretes i, en el cas que ens ocupa, durant el període de la Quaresma. De forma simbòlica, representa una persona anciana, arrugada pel pas inexorable del temps que, com a curiositat, té set cames (que, a la vegada, coincideixen amb el nombre de setmanes del període quaresmal)  i, a les mans, porta ben agafat un bacallà dessecat o bé una cistella plena d’arengades per fer recordar el dejuni alimentari d’aquest període de culte religiós. La figura, sovint, portava en la part superior un llacet de cordill que facilitava que  fos penjada a les cases i, cada setmana que passava, la mainada li arrencava una cama fins arribar a la darrera coincidint amb la Setmana Santa.

En la col·lecció de documents efímers sobre la Vella Quaresma que hi ha en les calaixeres del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a part de la variació de dimensions físiques de les figures que l’integren, hi podem observar també distintes curiositats com ara descobrir que algunes són dibuixades i acolorides de forma artesanal per infants, així, com també,  percebre que d’altres són produccions seriades elaborades en  tallers d’impressió.

Respecte al tipus de suport, cal esmentar que algunes estan construïdes o retallades damunt de làmines de fusta, en cartrons de gramatge divers, en papers de quadrícula escolars, en papers de diaris i, com a més excepcionals, potser, descriure que dues són nominals, és a dir, que porten els noms dels fidels: Josefina Bruna Danglade i, també, de Tomàs Bassas Prats, ja que anteriorment els papers d’aquestes Velles Quaresmes havien estat Butlles impreses (que són uns documents de dispensa del dejuni)  signades per l’ocasió pel Papa Lleó XIII,  la qual cosa orienta l’antiguitat de les figures als voltants de l’any 1903 en què el Papa de Roma va acabar el pontificat.

Per altra banda, si bé de forma estereotipada ens ha arribat en l’actualitat la icona de Vella Quaresma com a forma figurativa representant una senyora d’avançada edat, en el fons de l’Arxiu Joan Amades hi ha una peça que sorprèn en comparació a la resta del grup pel format avantguardista que desprèn. És una figura de tipus conceptual que recorda l’estètica de les llufes dels Sants Innocents (que per cert, també són unes altres joguines retallables del cicle de l’any).

Per acabar, explicar que en relació a l’esquemàtica figura de la col·lecció, cal observar que a tipus de detall fou utilitzada com a motlle per fer-ne múltiples còpies ja que en els contorns es veu com a senyal inequívoc un gruix de ratlles simultànies fetes amb llapis.