Els goigs
del fons Arxiu Joan Amades

Els goigs
del fons Arxiu Joan Amades

En el Prefaci del primer volum de: Els Goigs (per cert, datat a desembre de 1939, però que no van veure la llum fins als anys 1946 – 1948 de la mà de l’Editorial Orbis), Joan Amades i Josep Colomines inicien el text amb les paraules següents: “Els goigs són una espècie de la imatgeria completament diferent de les que fins ara portem estudiades. L’auca i els fulls de rengle són documents destinats a l’educació del poble, compostos gairebé únicament per gravats en els quals el text es troba accidentalment i, quan hi és, ocupa una part tan ínfima i insignificant que, si n’exceptuem les auques dels darrers períodes, hom pot dir que la paraula o la llegenda no compta i que tota la valor i l’essència del document és constituïda per la imatge. Els goigs són tots d’altra manera. Es tracta d’un text literari tallat en forma de cançó, que existia molt abans de la propagació de la xilografia i de la impremta, text que en estendre’s les arts de l’estampació fou imprès en fulls volanders que contenen el text de la cançó religiosa coneguda amb el nom de goigs.”

En les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha una excel·lent col·lecció de goigs que supera de llarg la xifra de 2500 impresos i, encara n’hi ha molts més, els quals en aquests moments, es troben en procés de catalogació.

Per tal d’ampliar la descripció del que és un goig, l’estudiós en cultura popular, Lluís – Carles Busquets en: Petit Recull de la Col·lecció Gràfica (fons Arxiu Joan Amades, 2013), apunta que: “Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans. En un principi estaven dedicats als set goigs de la Mare de Déu i més endavant s’extrapolaren a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Els primers goigs que es coneixen són escrits en cantorals i altres llibres manuscrits, com el Llibre Vermell de Montserrat. Al segle XVI ja se’n coneixien d’impresos en fulls sols, ja en el segle XX en la majoria de goigs s’hi afegeix la melodia i en molts, al dors, una nota històrica fent referència a l’ermita, santuari, etc… i a la imatge. N’hi ha també de profans. Tenen la particularitat que han mantingut l’idioma català malgrat persecucions i prohibicions de tota mena.”

De forma tècnica, en la descripció de les parts que integren un goig trobem la Capçalera on, precisament, apareix la paraula: Goig de… o, Goig a llaor de… acompanyada del nom de la figura religiosa i del lloc on és venerada. Sota d’aquest text de presentació, hi ha impresa una Imatge, la qual, en un principi, era gravada en fusta de boix i que esdevenia d’especial utilitat a les persones que no sabien de lletra per identificar a quina advocació anava destinat el full volander. Acompanyant el dibuix, a banda i banda, hi ha els Ornaments que, de forma habitual, solen ser uns gerros amb flors o àngels que, per tant, si contemplem l’escena en conjunt, ens recorda els altars de les esglésies i, sota de les il·lustracions, destaca la Composició poètica que acostuma a ser en vers i és d’utilització pels feligresos per ser cantats. El text està distribuït en columnes, al final de les quals es repeteix una Tornada, que amb el pas dels segles ha anat acompanyada d’una breu Partitura musical, així com tampoc, no hi falta una Oració. I, per acabar la descripció, una Orla envolta el document la qual sovint, evoca formes vegetals que serveix per emmarcar els fulls en suport de paper que tenen, aproximadament, un format de Din A4.