L’exvot

L’exvot

Joan Amades va utilitzar una expressió com a títol d’un dels seus llibres, que han utilitzat també altres escriptors i articulistes. Així doncs, sense voler ser pretenciós també diré que… quan jo anava a estudi… doncs, quan jo anava a estudi recordo que escriviem alló de “Virgen santa, virgen pura haz que apruebe esta asignatura…”.  Així constava, de puny i lletra, en molts dels llibres d’estudi a la meva època de batxillerat.

Ens encomanàvem a les influències divines per tal d’aprovar, generalment sense haver estudiat massa… Eren anys durs de dictadura, d’ensenyament en castellà… (ufff!estic parlant del passat, oi?) i també eren temps d’assignatures “maríes” del tipus “Formación del Espiritu Nacional” i d’altres. Si, finalment s’aprovava l’assignatura ningú s’en recordava del prec ni de les promeses… Doncs just el contrari d’això és eI que em porta a l’objecte d’avui.

Perquè, si hi ha una col.lecció al Museu Etnològic de Barcelona que sigui destacable i poc coneguda, es la que vull comentar-vos: la col·lecció dels exvots. D’una banda els retaulons, o exvots pintats sobre fusta, d’altra els exvots de plata o d’or fets amb matriu o bé retallats i els de cera.

Un exvot, a la religió catòlica, és un do ofert a un Crist, a la Verge, a un Sant, en compliment d’un vot, promesa solemne, jurament, o en record d’un benefici rebut i que sovint es penja a les parets o sostres de les esglèsies. Fer precs i oferir exvots a Sants, Marededeus i Verges en cas de dificultats extremes o en succesos amb resultats suposadament sobrenaturals era una pràctica habitual, especialment a les zones rurals catalanes fins ben entrat el segle XX. Actualment, encara es segueix aquest ritual tot i que amb menor intensitat, així com també els objectes exvots han canviat. Dels retaulons pintats i amb llegendes explicant uns fets, indicant el lloc i la data o només amb la paraula ‘exvoto’, passant per les cames, pits, cors o braços de cera o, els ulls, cames i figures senceres d’home, dona o d’algún animal de granja en plata, s’ha passat al casc de moto, la gorra militar, el manillar de bicicleta, les crosses, el vestit de núvia…

Però el sentit de l’exvot ha estat i és sempre el mateix: un testimoni d’agraïment. Actualment encara s’en poden veure en alguns santuaris o ermites del país, fins i tot dels de cera com al Santuari de Falgars. Dels retaulons, al santuari de San Ramón Nonat a la Segarra, n’han creat un museu.

Dels que tenim al nostre museu i concretament dels pintats sobre fusta n’hi ha que representen accidents en les tasques agrícoles tan de persones com d’animals, altres mostren adults o infants malalts al llit o al bressol, altres accidents domèstics, accions armades, accidents de viatge tant en vaixell, en tren, a cavall o en carruatges…

N’hi ha més de 280 que son retaulons pintats, 2 quadres a l’oli, una vintena de cera, més de 350 de plata, dels quals uns 90 son mallorquins, fets amb una tècnica diferent dels del Principat, amb les vores de les figures repuntejades, i algún d’or.

Com que els retaulons generalment representen escenes de vida quotidiana, a partir dels elements dibuixats o pintats podem arribar a reconèixer i estudiar el mobiliari de l’època, la indumentària, les eines agrícoles, els edificis, els paisatges… fins i tot els que no duen data es poden arribar a datar, observant aquests elements. Veient la qualitat del dibuix així com el tipus de materials en que estan fets, també podem reconèixer els diferents estatus socials.

Pel que fa a la procedència i l’advocació dels retaulons del museu, una majoria provenen del santuari de Sant Ramón, prop de Cervera, altres son de l’ermita de Sant Muç de Rubí, alguns de Montserrat, del Santuari de Joncadella al Bages, i d’altres dels que no se’n coneix la procedència. Dels de plata, n’hi ha una bona quantitat que provenen d’Artà a Mallorca,  els de motllo son probablement de Barcelona i els de cera, recol·lectats per Ramón Violant i Simorra al Santuari de Queralt l’any 1947, també fets a Barcelona. Pel que fa a la datació n’hi ha des del segle XVII fins al segle XX.

Per acabar avui, desitjo que no necessiteu mai fer cap exvot tant si sou creients com si no. I si heu de passar exàmens, entrevistes o un mal tràngol, de debó… no confieu sinó en vosaltres mateixos. Però sempre que pogueu, gaudiu d’aquestes obres d’art popular escampades per les ermites, esglèsies, santuaris i museus de Catalunya.