La tauromàquia

La tauromàquia

Vinculades amb el món dels toros hi ha en les calaixeres del fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya una col·lecció de 22 làmines que recullen escenes taurines. Per un costat, hi ha 9 xilografies que descriuen “La corrida de toros en España”  (Encierro, Primera suerte, segunda, tercera… fins arribar a una octava suerte) on s’il·lustra la cursa de braus. Com a característiques, dir que els impresos, es podien adquirir a: la Librería de Solá de la Boqueria. No hi apareix gravada la data d’impressió, tenen un format proper al Din A3 i les il·lustracions divideixen les lamines en dues part. Una de fixa on hi ha dibuixat els espectadors darrera de la barrera i, en l’altra, la plaça on es representen distintes accions de torejar.

La col·lecció de l’Amades està integrada també per 12 litografies de les quals 10 foren editades per Hijos de Paluzie, Barcelona i, 2, per Estamperia Bauza., Aribau 175., Barcelona. Les dimensions dels papers oscil·len entre el Din A3 al Din A2 tot ressenyant les composicions impreses per Bauza que estan dedicades als toreros Vicente Pastor y Duran “El chico de la blusa” i Ricardo Torres Reina “Bombilla” celebritats taurines de finals del segle XIX i inicis del XX en les litografies de les quals, hi ha redactades breus descripcions. A tall de mostra, en la de Vicente Pastor y Durán diu: “Este afamado diestro, nació en Madrid el dia 31 de Enero de 1879. En los principios de su carrera se le llamó de apodo -El chico de la blusa- porquè con ella fue con la que comenzó a practicar la tauromaquia. Debutó en Madrid, el 24 de Marzo de 1895. Tomó la alternativa de mano de Luis Mazzantini en la plaza de Madrid el 21 de septiembre de 1902. Ha sufrido pocas cogidas y de importancia tan solo tres. En Bilbao, Santander y Madrid respectivamente. Figura en primera fila entre los mejores toreros modernos”.

I, pel que fa a la darrera de les làmines de la sèrie que hi ha a les calaixeres de la Generalitat de Catalunya, aquesta és un gravat d’autor i impressor desconeguts que està acolorida emprant la tècnica de la trepa, probablement, durant en el segle XVIII.

Per altra banda  en relació a la tauromàquia, Amades, en els estudis, hi dedicarà escassa atenció. Així i tot, en el llibre: l’Auca dels Edificis Notables de Barcelona, en el darrer dels 48 boixos on apareixen la Plaça de Braus i també al Carril, fa el següent comentari: “Tant les curses de braus com el ferrocarril es van emportar l’entusiasme dels nostres avis més que per l’espectacle de les primeres i per l’avenç que representava el segon, per la gran animació, per la multitud i per la plètora d’ambdues manifestacions. Per als qui podien gastar l’import de l’entrada, anar a les curses de braus era una festa major per la gentada que hi anava i per la gran bullícia i alegria que es respirava. Els qui no podien gastar també participaven de la multitud de l’espectacle anat a veure la sortida de la gent. L’anava a veure es pot dir tota la ciutat que no havia entrat al torí; així era anomenada antigament la plaça de braus. La muralla de mar es veia plena de gom a gom de la gran gentada que sortia del torí i dels vehicles dels qui hi havien anat en cotxe. Era obligat que a la sortida tota la concurrència qui a peu, qui a cavall, desfilés per la muralla de mar i per la Rambla. Els dies que es feia cursa, tota la ciutat es posava en moviment, atreta pel goig de la bullícia i de l’animació més que per l’espectacle mateix, que ben pocs entenien.

Quelcom semblant va passar amb el tren. La gent temia d’anar-hi, perquè el creien molt perillós, i deia amb una certa basarda:

Quan hagis d’agafar el tren
Primer has de fer testament”