Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

La vella Quaresma

La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica es caracteritza pels dejunis i les abstinències, pel que popularment es coneix com fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.

Així, no és estrany que aquest interval de temps on la reflexió, el penediment, l’examen de consciència i la tristor prenen protagonisme es representi iconogràficament per una vella xaruga, amb cert aire desagradable i cara de pocs amics. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames, algunes en comptes de cames tenen arengades, i duu un bacallà a la mà i un cistell de verdures, normalment bledes.

La vella Quaresma de Pilarín Bayés
La vella Quaresma de Pilarín Bayés

La vella molt representada en la imatgeria popular impresa té una funció de calendari, que per mitjà de les cames ens duu a la Setmana Santa. La ritualització i ús de la vella té variants locals, però totes tenen trets en comú. Cada setmana se li arrenca o talla una cama, o, si és el cas, una arengada, i en arribar al final és cremada per analogia amb el seu predecessor el carnestoltes el foc destrueix simbòlicament el període. Hi ha llocs on es procedeix al serra la vella, que es fa quan la Quaresma arriba a la meitat (a la quarta cama). Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l’estampa de la Vella Quaresma tot seguint el ritme d’una cançó. Amb el que es recull de la capta s’organitza un berenar col·lectiu.

És interessant l’anàlisi de la iconografia d’aquest personatge per tot el que representa i el fet que, com en les imatges del santoral, els seus atributs no són casuals i pretenen transmetre un coneixement o missatge concret a qui l’observa. Per un cantó ja hem vist que les cames de la Vella funcionen com un calendari, per tant, informen del moment concret en què ens trobem. Per l’altre cantó, el bacallà i les verdures ens recorden que ens trobem en època de dejuni i abstinència de carn. I tot plegat conjugat per la representació d’una vella que acabarà destruïda pel foc. En la lectura simbòlica la vella podria representar el final de l’hivern que sucumbeix a l’arribada de la primavera i el temps pasqual de resurrecció. Per tant, la Vella Quaresma estaria en sintonia amb les representacions hivernals.

Coneixem representacions de la Vella Quaresma realitzada per gravadors que amb diverses tècniques com la xilografia, o més tard la litografia o la calcografia, etc. van trobar en el tema costumista quaresmal un motiu per exhibir el seu mestratge en les diverses arts gràfiques. Però també n’hi havia de molt senzilles i humils que es limitaven a ser una silueta retallada de paper de diari. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada realitzaven un calendari similar al de la Vella amb un bacallà sec on es penjaven set bacallanets petits o set arengades.

Actualment malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per mort de la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració, com pot ser el cas de s’Àvia Corema a Maó, o el Serra la Vella d’Ullastrell. En les dues poblacions esmentades una geganta és la Vella Quaresma, una evolució que és garant de la supervivència del personatge. Algunes escoles també han adoptat aquest personatge entre el Carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículums escolars.