Maig 2015

Maig 2015

Pel maig, festes a raig! El broll de paraules de festes ens portarà: garlanda, gambeto, processó, estadal, pubilla, ballada, cornuts, galeigs, bèsties, castells, cremada, dimonis, marraco, gegants, capgròs, enamorat, ascensió, granada, cantada, captiri i romeria.

El mes de maig, festiu per excel·lència, és també la celebració del revifament vernal. Després del Primer de Maig, el Dia Internacional del Treballador, el Roser de Maig, dedicat a la Mare de Déu del Roser, és la primera ocasió festiva popular, celebrada entre d’altres poblacions catalanes, a Cerdanyola del Vallès i Vallbona d’Anoia. En són propis els diferents balls: del ciri, de garlandes, del gambeto, i també la processó de les roseres i les portadores del ciri anomenat estadal.

El 3 de maig, se celebra la Creu de Maig, que aplega elements pagans de l’Arbre de Maig i religiosos de la Santa o Vera Creu, troballa miraculosa en l’època bizantina per Santa Helena. El representant més senyalat n’és la festa de Figueres, on concorden una fira agrícola i una altra dels ocells i la natura. La festa destaca per la cercavila, el pregó i l’elecció de la pubilla de l’Empordà.

L’esmentat Arbre de Maig (o, senzillament, el maig), que pot ser un pi, pollancre o avet, guarnit amb una garlanda o corona de la qual pengen taronges, toies de flors, etc., i que és portat en processó fins a la plaça on es planta, se celebra en vàries poblacions, com a Òrrius, Canyamars, Vallfogona de Balaguer i Sant Llorenç Savall. En són característiques les ballades al voltant de l’arbre, com el ball de maig o dels cornuts.

L’onze de maig és el dia de Sant Anastasi, que suscita una gran festa a Badalona, incloent-hi els galeigs dels trabucaires, el pas de les bèsties i els castells de foc, culminant amb la cremada del dimoni.

La data coincideix amb la festa major de maig de Lleida, on “lo Marraco”, la tarasca amb la boca espantosa, juntament amb els gegants i capgrossos, en són els principals personatges.

Al mateix temps, a Vilafranca del Penedès, se celebra la Festa dels Enamorats, on el component més atractiu són els castells de les colles vilafranquines.

El 17 de maig és el dia de l’Ascensió, quaranta dies després de la Pasqua Florida, en què criden l’atenció les fires de Granollers i Manresa, amb orígens medievals. Deu dies després arriba la Pentecosta, Pasqua Granada, Cinquagesma o Segona Pasqua, quan se solen fer cantades i captiris. És festa major a Sant Feliu de Pallerols, moment de romeries a Santa Perpètua de Mogoda i Sant Joan Despí i ocasió per a aplecs a Sant Aniol d’Aguja i Falgars.

En l’àmbit lèxic, observem una gran varietat de distribucions. Anagrames únics com: garlanda, processó, pubilla, gegants i capgròs. Amb una alternativa: ballada, badalla, cornuts, coturns (calçats emprats per a augmentar l’alçada dels actors), galeigs, galegis, bèsties, estibes, castells, llescats, dimonis, dominis, granada, gardana (mena de roser), cantada, tancada i captiri, patrici.

Amb dues combinacions més: gambeto, bagotem (recollir els bagots de les vinyes) i embogat (dit d’una cadira, afaiçonada amb boga), estadal, delatàs i talades, i cremada, demacra i demarca.

Cinc anagrames presenten: marraco, enamorat i romeria, mentre que el rècord se l’emporta l’ascensió: acinoses (semblants als alvèols pulmonars), associen, encossia, escansió (l’acció d’escandir) i sensació!