El gegant Carrasclet (Reus)

El gegant Carrasclet (Reus)

El gegant va néixer de la iniciativa de tres amics a l’any 1985. Jordi Bertran, Marc Ferran i Màrius Nogués volien construir un element festiu per poder participar a les cercaviles de les dues Festes Majors de Reus. De seguida, van engrescar en el projecte a l’escultor Manel Llauradó, qui va construir el gegant.

El gegant Carrasclet, de Reus.

No només volien realitzar una figura festiva sinó que la seva idea anava més enllà. Volien crear un element simbòlic, representatiu d’un país i reivindicatiu d’uns fets i d’unes idees. Va ser així com va sorgir la idea de construir la figura històrica de Pere Joan Barceló i Anguera, anomenat El Carrasclet. El personatge ha esdevingut un símbol en la lluita per les llibertats de Catalunya perquè va lluitar durant tota la Guerra de Successió a les files de l’Arxiduc Carles d’Àustria.

Tot i que no volia ser una representació exacte del personatge, els seus creadors no volien que hi hagués cap anacronisme històric. Per això, la construcció del gegant va començar per l’etapa de documentació. Un exemple ben clar el trobem en la decisió de col·locar a la figura una gorra musca, un tipus de gorra que portaven els homes de camp d’aquella època. No es té cap certesa que en Pere Joan Barceló n’hagués dut, però és una forma de representar el lligam del personatge amb la nostra terra.

L’artista Manel Llauradó va estar al capdavant del projecte de la construcció del gegant, però va comptar amb la col·laboració de molta gent de la ciutat pel que fa al vestuari, als complements que porta el gegant, al material constructor, etc. També cal fer esment que El Carrasclet té música pròpia. L’encarregat va ser Biel Ferré, que va compondre una marxa i el Ball del Carrasclet pel nou gegant.

A l’estiu de 1986 el gegant ja estava llest i des de l’any 1987, la colla va establir el 23 de juny, amb motiu de la celebració de la Festa Nacional dels Països Catalans, com la primera cercavila de l’any que faria el gegant. Tot i que, des de l’any 1987 el gegant s’uní al seguici que baixava al Santuari per les Festes de Misericòrdia, la participació del Carrasclet en la Festa Major de Sant Pere encara hauria d’esperar un temps. Durant aquells anys es va crear un petit debat per decidir la participació o no del gegant en el seguici de Sant Pere.

Però la solució no es va fer esperar gaire. L’acceptació del gegant per part de Reus va ser molt ràpida i de seguida, tothom se l’havia fet seu. Així que el nou gegant es va acabar d’integrar plenament en el seguici de la Festa Major de Sant Pere.

I és per això que El Carrasclet és l’únic gegant que sense pertànyer als Gegants de Reus participa en els seguicis de les dues festes majors de la ciutat.