Vaga de tradicions

Vaga de tradicions

Jesús Ventura

Aquesta setmana la vaga general ha estat el centre informatiu del país. Com sempre passa en aquests cassos, sembla que hi ha hagut dues vagues generals diferents, si fas cas de les valoracions que se senten des d’un cantó i l’altre.

I tot i que no és la meva intenció entrar en aquesta temàtica, la vaga en sí mateixa, barrejada amb el meu delirant cervell m’ha provocat un exercici d’imaginació que m’agradarà comentar-vos.

Us imagineu una vaga general de Cultura Popular i Tradicional? Si la vaga que hem viscut aquesta setmana ha provocat, segons uns, moltes perdues econòmiques, o segons els altres, una asfixiant presió al govern perquè rectifiqui la reforma laboral… Què provocaria una vaga general de Cultura Popular?

Us imagineu un any sense tradicions, sense sardanes, sense danses, sense gegants, sense foc… Un any en el que se suspenguéssin la Patum, els Carnestoltes, el Concurs de Castells de Tarragona, un any sense calçotades, sense aplecs, sense havaneres i cremat, sense castanyes ni panellets…

Em costa imaginar-me una festa major sense cap element de Cultura Popular. Clar que es podrien fer altres activitats lúdiques però, per exemple, en els recitals musicals caldria tenir en compte el repertori, caldria fer només nous temes o els menys coneguts. I canviar cada any els intèrprets, no fós cas que caiguéssim en la tradició…

Potser si que ens serviria per reivindicar la nostra tasca. Potser si que finalment els polítics la valorarien suficientment i la recolzarien adequadament; potser si que els programadors i dinamitzadors culturals reconsiderarien el menyspreu generalitzat cap als espectacles d’arrel tradicional; potser si que els mitjans de comunicació farien correctament la seva feina i informarien abastament de les nostres activitats… O potser no.

Però segurament no caldria  arribar fins a fer-la tant grossa. Per aquells qui no els agraden les posicions extremes, potser no caldria una vaga general de cultura popular. N’hi hauria prou amb un altre exercici més original i delirant. I si canviem les tradicions de lloc com a protesta?

Crisatems per Sant Jordi i roses per Tots Sants; veure orxata per la Candelera i menjar Torrons per la Mare de Déu d’agost. Pastorets per Setmana Santa i Passions per Reis. Fins i tot podriem fer els pessebres per Sant Joan. D’aquesta manera, al final de l’any, quan valoréssim la feina feta pels polítics, els programadors i els periodistes, sempre podriem tenir més material per cremar a la foguera de Nadal.