Compte, no tot és patrimoni…
Fa pocs anys no ens atrevíem a relacionar cultura popular amb patrimoni, i els que ho feiem era més des d’una intuïció que no des d’un coneixement profund del tema. De fet en alguns àmbits semblava que fossin dos mots que es donessin l’esquena, difícils de lligar com l’oli i l’aigua.
Darrerament i com a conseqüència que el Misteri d’Elx, els Castells, La Patum, el cant de la Sibil·la, les festes de la Salut d’Algemesí i les falles del Pirineu han estat incloses a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat s’ha encetat un meló, fins ara desconegut, amb el nom de patrimoni immaterial. També ha influït que l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català ha obtingut la distinció d’ONG acreditada per la UNESCO en aquesta matèria i per tant l’associacionisme ha pres un fort protagonisme en aquest tema. Tot plegat ha fet que se’n parli i molt, fins i tot s’ha posat de moda el mot “patrimoni”.
Amb tot s’ha creat un ambient eufòric dins el sector associatiu de la Cultura Popular especialment en l’àmbit festiu. L’autoestima dels col·lectius ha crescut, i de quina manera. A Som Cultura Popular mostra del patrimoni immaterial a Barcelona celebrat el darrer cap de setmana a la Fabra Coats del barri de Sant Andreu del Palomar és podia copsar aquest estat.
A la mostra, i en diversos moments, vaig constatar que hi havia informacions que induïen a l’equívoc, a una confusió que com a sector podem pagar molt car quan ens adonem que no s’acompleixen les nostres expectatives generades per una interpretació errònia de les informacions que es reben. Per exemple, hem vist com a les xarxes i en els mitjans, sense embuts tot es posava dins un mateix sac i tot era patrimoni. En les mateixes presentacions del Som més d’un cop es va caure en aquest parany.
En l’entrevista amb Lluís Garcia Petit director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial que vàrem fer des del Fes ta Festa confirmava les meves sospites. Garcia Petit també mostrava una certa inquietud en aquest mateix sentit.
No ens enganyem, nosaltres amb les nostres activitats som generadors de cultura però no per aquest fet generem patrimoni directament de per se. El patrimoni és alguna cosa més i la convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial ho defineix des del consens internacional.
Crec que tot plegat no s’ha explicat prou bé, o nosaltres els del sector de la Cultura Popular ens hem creat unes expectatives que no es corresponen amb la realitat de tot plegat, d’allò que és i que no és patrimoni. Caldrà treballar de valent i sobretot informar de forma molt precisa per no crear confusió i sobretot no dur les entitats i els seus dirigents a terrenys relliscosos que puguin fer-nos fer el paper del “mec” davant d’organismes tan nacionals com internacionals.
Parem compte i no badem, no tot és patrimoni.
