Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

El marxant – Grup La Criatura Verda

05-02-2016 a Cançons picants


La cançó d’aquest episodi de “Cançons picants” l’haureu sentida, segurament a algun grup d’havaneres. És una d’aquelles que trenca amb l’ambient mariner, però que s’adiu a les cançons de Criatura Verdataverna que aquests grups, sovint, també canten. Avui la sentirem per LA CRIATURA VERDA, un grup de la Garrotxa integrat per l’Albert Dondarza, en Pere Pau Jiménez, la Laura Plasencia i en Francesc Tomàs (Panxito), gravat el 2011. Tot un aplec de músics de primera, bons coneixedors del cançoner popular i tradicional.
Aquest cop el marxant fa de les seves i espanta la noia que volia fer una bona compra. O no… potser no s’espanta i ja li anava bé. És la versió d’abans del l’home que porta el butà, si voleu. No ets pots refiar de qui va de casa en casa… pot tenir intencions diferents i potser també troba una clienta “amable”. Vosaltres jutjareu.


El marxant

Sóc un pobre marxant
que pel món va voltant
amb el fardo a l’esquena,
amb el fardo a l’esquena.
Menjant molt malament
sempre de cara al vent,
amb la bossa poc plena,
amb la bossa poc plena.

Cridant, cridant:
“Apa noies, el marxant!”
Que ho ven tot pagant, sí, pagant
cridant: “marxant, marxant, marxant !”

Venc mitges i mitjons,
trenzilles i botons,
calçotets i samarretes. (bis)
També en ven uns sostens
i faixes permanents,
per les noies mal fetes. (bis)

Cridant…

Quan unes mitges venc,
amb la noia comprenc
com té les pantorriles (bis)
I jo que no sóc fluix
de seguida n’hi conec el gruix,
ja se m’alcen les patilles. (bis)

Cridant…

I una noia del Bruch,
filla d’un geperut,
de cabells fins i rossos. (bis)
L’altre dia passant
va cridar: “Marxant!,
si en portes botons grossos!” (bis)

Que sí, que sí,
a la noia li vaig dir
i la cuina em va fer entrar (bis)
i allà els botons li vaig ensenyar.

Aquests que en són petits
per a guarnir-me els vestits,
em va dir aquella mossa. (bis)
I jo sense cavil·lar
uns li vaig ensenyar
que en duc dins d’una bossa. (bis)

De seguit, (bis)
la noia es va sufocar,
i em va dir:
“Jo en tinc divuit anys, divuit anys,
i no he vist mai botons tan estranys!”