Toc de castells

Toc de castells

Música instrumental: gralles.

Un dels logos sonors identificatius de Catalunya és el Toc de Castells. La plaça és plena de gent i entremig la colla de castellers es va agrupant fent la pinya de suport al castell que s’ha de bastir. El cap de colla dóna ordres. Però a la plaça no s’ha fet encara el silenci. El castell comença a pujar i just quan s’arriba al nivell dels terços sonen les gralles i el timbal fent el toc de castells, el qual acompanyarà els castellers en la seva evolució vers el cim. A la plaça hi ha cada cop més silenci.

El castellers no veuen res, només els guia l’espinguet de les gralles i el tabal, la melodia dels quals canviarà quan l’enxaneta saludi braç alçat des de dalt del pom del castell. A aquest moment se l’anomena: “fer l’aleta”, el qual també té el seu desdoblament sonor identificatiu. L’esclat d’alegria sempre és entusiasta. Aleshores s’inicia el descens tenint com a guia una altra melodia, diferent de la inicial. Així, doncs, el Toc de Castell consta de tres parts: ascensió al castell, assoliment o punt culminant (“l’aleta”) i descens. Els crits d’alegria augmenten i a voltes és difícil sentir el final del Toc de Castells.