Gegant de l’Institut Joan Ramon Benaprès (Sitges)

Gegant de l’Institut Joan Ramon Benaprès (Sitges)

Recuperar una figura emblemàtica del patrimoni festiu català va ser el repte del professor Javier Clemente de l’Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges.

Gegant Institut Benaprès-1El primer que es va fer amb alumnes de tercer d’ESO va ser un estudi de la tradició gegantera de Catalunya. Amb les dades recollides, es va poder escollir la figura que, des del crèdit “Festes i art cristians a Catalunya”, es podia recuperar. El personatge escollit va ser el gegant Sant Cristòfol, un gegant documentat en l’inventari detallat dels elements de la barcelonina processó de Corpus de 1424: “Sanct Xpistoffol ab l’infant Jhs al coll”, segons diu el Llibre de les Solemnitats de Barcelona. La referència a aquesta figura, l’aspecte de la qual no coneixem, va estimular la creativitat dels alumnes i en van presentar diversos esbossos.

Per tant, es començà pel disseny de la figura. La planificació va ser bona en les fases preliminars i es comptà amb l’assessorament de l’escenògraf Joan Salvador per a saber com afrontar la construcció d’una peça de més de quatre metres d’alçada.

Cap al mes de maig de l’any 2002 ja es va treballar la figuració del gegant amb un primer grup d’alumnes de tercer d’ESO; en total, vuit. El dibuix del qual es partia es va realitzar a escala 1:1 en vistes frontals i de perfil. A continuació, es calculà i s’executà la realització de les peces. La primera realització amb volum es feia amb porexpan, amb la idea d’utilitzar aquesta figura per a recobrir-la posteriorment. La talla de la imatge començava el curs 2002-2003 a punt de ser recoberta.

Gegant Institut Benaprès-3En aquest moment, s’incorporaven deu pares a l’obra. Tots ells emprenien amb ganes la feina de cobrir amb una pell de cartró pedra les dues figures que s’integren en el conjunt, ja que tot s’havia previst per a fer un gegant amb una figura d’un nen a coll-i-bè.

D’altra banda, es van construir els cavallets. La prova d’encaix entre cavallets i figura es va fer al gener de 2003 i va resultar satisfactòria. La fase prèvia a l’aplicació de policromia al gegant va consistir en impermeabilitzar la talla amb material plastificant per tal que la perdurabilitat en quedés garantida. La confecció del vestuari gairebé completà la tasca desenvolupada a l’Institut de Sitges. Però calia alguna cosa més: la formació d’un grup de geganters entre els alumnes.

Això es va fer amb els ulls posats al carrer, lloc que el gegant va fer seu la diada de Corpus de 2003. El bateig del gegant es va fer al Cap de la Vila de Sitges, on també van ser obra dels alumnes de l’institut l’elaboració de l’altar i la catifa de flors. L’any 2004, el gegant de l’institut sitgetà participà en la festa de les Enramades, d’Arbúcies, i el 2015 en les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona.

La recuperació d’aquesta figura del folklore català va ser recollida en nombroses revistes i articles, tot i que des de llavors, les seves sortides han estat més aviat puntuals.