Papers, papers!

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Si busqueu papers, us faig saber que, a part dels de Salamanca, ara, també s’han posat de moda els de Panamà. Sí, qui ho havia de dir, no? Els uns no els deixen bellugar “del puesto” tot intentant que es floreixin i, en canvi, pel que fa als altres papers, tot han estat corredisses perquè volessin cap a fer les “Amèriques” on es veu que, allí, la terra és fèrtil i dóna abundosos fruits. Caram, quines coses!

Bé, em deixeu que rigui només uns instants? (riu) És que, bona gent no sé si us hi heu fixat però, de plorar, tots plegats, ho fem constantment. Clar que, n’hi ha uns que ploren molt poc. Que us penseu que els tinc enveja? Va, home, va; que no hi ha dret! (I, sí, és del tot ben cert, no hi ha de dret). Punyeta, que n’arriba a estar de mal repartit el diner!

Ah, per cert, que potser us penseu que els passarà alguna cosa als il·lustres monarques, polítics o artistes de torn que han sortint a la llista dels negocis “offshore”? Res, home, res! En qualsevol moment sentirem explicar que tal informació és mentida, que està tergiversada intencionadament per quatre sonats periodistes informàtics. I, quines penques! (els xoriços, no els informàtics)

Ara, pobres de nosaltres si desviem un cèntim, només un sol cèntim en la declaració de renda que, llavors, sí que ens empaperen a tots però, de tal manera que feina rai a tornar a veure sortir el sol una temporada. Ja ho veieu… com n’arriba a estar de mal repartida la cosa. Ep, i si n’engarjolen a un (que ja costa) és, perquè, en el fons té pocs padrins i, arribat el supòsit del cas, llavors; ja t’ho faràs!

Comentat això, la resta de contribuents, mentrestant, anem pagant i… a callar (perquè, a sobre, resulta que sóm uns privilegiats). No us diré que no. Però, sincerament, què voleu que us digui; ni uns tant ni els altres tampoc. Així ens va! Cada vegada més desconfiats com, l’altre dia a la cua del súper on, la caixera, en rebre un bitllet de 50 € el passà pel comprovador per detectar si era fals. En tornar el canvi, la compradora es tragué de la bossa el seu altre detector davant de la mirada atònita de la botiguera. El bitllet de retorn era fals.

 

 

Una abraçada ben forta… i, fins a la propera!