Els productes del rebost

Els productes del rebost

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ens disposàvem a dinar  amb la Montserrat quan, de sobte, va i sonà el timbre de baix el carrer. Tenia esmolada la gana ja que m’havien hagut de fer anàlisis, estava malhumorat i en dejú des de la nit anterior. D’aquí que, per tot plegat, automàticament em sortí de l’estómac un: Qui truca ara?

Mig rondinaire vaig apropar-me cap a l’intèrfon mentre a l’altra banda de l’aparell  hi havia els parents de ciutat que havien fet  escapada  al poble a la recerca de garrafes d’oli amb la intenció de fer el rostit de Nadal i mirar de tenir provisions per passar l’hivern.

Dit això, ja me’ls teniu pujant per les escales de casa;  el cosí, la senyora i el fill en direcció al menjador  tot escoltant pel passadís allò de: – Entrem un segon  a desitjar els millors propòsits! i… marxem que demà s’ha d’anar a treballar.

En una situació de compromís d’aquest caire, s’activen en un instant els mecanismes de protocol i encara que en el fons et faci un xic de mandra deixes anar la frase: -Quedeu-vos a dinar!  Improvisarem uns… ous ferrats, sucarem pa amb tomata, encetarem el pernil…

Ja us ho diré, se la saben llarga els familiars però, millor ser generós que no pas rencorós! Amb l’excusa de l’oli,  calçots o bé  préssecs…   porten una sèrie de vegades entaulant-se per aquí fins a fer-se de nit. Què hi farem!  Ara, tan de bo que ho puguem fer una colla d’anys més, no?

Potser  serà cosa de la vellesa però els que hem viscut algunes penúries sabem el que representa veure els prestatges de la despensa pelats. D’aquí que goigs fa que  pengin de les bigues uns quants embotits, les lleixes facin patxoca per l’acumulació de pots de confitures, llaunes de conserva,  panses, figues, nous i  olives… així com al terra hom s’entrebanqui amb les ampolles de cava o l’esplèndida bóta de Sant Ferriol.

De tot cor, quina cosa  més gratificant hi pot haver que convidar a taula? Doncs que abans de marxar, et freguin els plats!

Una abraçada ben forta, Bones Festes i…si pot ser, que en el rebost  no hi falti mai un flascó de detergent per rentar la vaixella!