Gegants de Banyoles (Pla de l’estany)

Gegants de Banyoles (Pla de l’estany)

De gegants a Banyoles se’n coneixen des de la segona meitat del segle XIX, documentats al “Llibre d’Acords” de l’Ajuntament.

Els segons gegants de la capital del Pla de l’Estany foren comprats de segona mà a Olot. Havien participat a les festes de Sant Llorenç d’Olot i eren coneguts com els Gegants de Can Barberí. Es guardaven als baixos de l’Ajuntament de Banyoles.

Durant la Guerra Civil espanyola els gegants van acabar fent nosa i es van cremar al mig del carrer, salvant-se tan sols els cavallets o cavallins i dos nanos: en Berruga i el Guenyo.

Acabada la Guerra, l’Ajuntament decidí comprar una nova parella a El Ingenio de Barcelona. Es van estrenar el 1949 gràcies a una subscripció popular encapçalada per en Lluís Fraguell i Pons. La recollida fou tan exitosa que es van comprar un rei i una reina i set capgrossos: el Bigotis, el Pallasso, la Bruixa, el Pallús, la Marieta, el Dentarra i el Patufet.

La família ha anat creixent al llarg dels anys, amb la compra de diferents capgrossos nous com dos punkies durant els anys setanta, un Banquer i un Comerciant o el Negre, estrenat per les Festes de Sant Martirià de l’any 1994. També tenen l’Avi Josep i la Nena Anna, que van ser regalats per l’Agrupació Mútua a totes les capitals de comarca de Catalunya. A banda, la comparsa també compta amb l’Okupa, diferents elements relacionats amb la zona (la Nàiada, el Barb o l’ocell Blauet) i capgrossos obrats al Taller Ventura i Hosta de Navata com la Pageseta, el Pageset, la Granota, el Sol o el Dimoni.

Les figures van deixar de sortir uns anys al carrer i el 1995 es ca crear la Colla Gegantera del municipi. No han estat batejats mai, per la qual cosa se’ls ha conegut com a Gegant i Geganta, Galiàs i Galiassa o Martirià i Maria (noms que des de fa uns anys duen brodats als vestits).